Vilaweb.cat

Bel Busquets: ‘Ens hem ressentit de la dimissió de Biel Barceló’

Un viatge a Punta Cana pagat per una empresa va fer rodolar el cap del vice-president del Govern Balear, Biel Barceló. La seva successió no ha estat fàcil però finalment, després de diverses tensions entre els socis de govern, la vice-presidència ha recaigut en Bel Busquets (Palma,1973), que també assumeix, com el seu antecessor, la conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme. Va prometre el càrrec defensant el dret a decidir, demostrant el seu perfil polític sobiranista, que l’ha portada a la secretaria general del PSM, un dels dos partits, junt amb Iniciativa Verds, que configuren Més per Mallorca, formació de la qual n’és la coordinadora. Mestra de professió, també va destacar en la lluita contra el Tractament Integral de Llengües (TIL) que volia imposar el PP per liquidar la immersió lingüística a les escoles. No ha tingut un aterratge fàcil, perquè la presidenta Francina Armengol volia un altre perfil, els hotelers la miren de reüll i perquè la dimissió de Barceló va fer trontollar el nacionalisme mallorquí.

Va ser un error el viatge a Punta Cana?
—Va ser una convidada d’un programa de televisió en el qual ell participava. Era un regal habitual, que es fa cada any a tots els col·laboradors. Ell no hi havia anat mai, aquesta vegada va acceptar i sí, va ser un error perquè va tenir conseqüències polítiques.

Ha fet mal a la imatge de Més per Mallorca?
—En Biel durant deu anys ha encapçalat el projecte progressista i d’esquerres, primer al PSM i ara a Més per Mallorca. És un projecte polític consolidat però de la dimissió d’en Biel mos hem ressentit, clar.

També hi ha hagut tensions entre els socis del Govern. La presidenta Francina Armengol volia un perfil més tècnic com a responsable de Turisme.
—Jo vaig ser nomenada per s’executiva de Més per Mallorca. Es van valorar diverses opcions i l’executiva va consensuar que fos jo com a coordinadora del partit la que formàs part del govern per refermar les polítiques progressistes. Amb el PSIB-PSOE hi ha un pacte des del 2015 que la vice-presidència és en mans de Més. Per tant, a l’hora de designar aquest càrrec és Més qui havia de prendre la decisió tot i que el decret el signa la presidenta.

La imatge és que manen més els partits que el Govern.
—És un acord de governabilitat que es va signar el 2015 entre dos partits que estan al govern, el PSIB i Més per Mallorca, i altres que hi dónen suport com Podem, Més per Menorca i Gent per Formentera. Aquest és l’acord que val. Cada partit té la seva representació, com Podem té la presidència del Parlament, el PSIB té la presidència del Govern, i Més per Mallorca té la vice-presidència.

Alguns hotelers no van assistir a la seva presa de possessió. Heu parlat amb el sector turístic?
—El mateix dia de la meva investidura, que no es podia fer en una altra data, la Federació Hotelera tenia la seva assemblea general. Ells mateixos disculparen per avançat la seva absència i varen treure qualsevol sospita que hi hagués un menyspreu. He parlat amb ells i ens hem emplaçat a veure-mos després dels Reis. Hi ha plena disponibilitat a parlar i a consensuar temes. He de fer coneixença d’aquest món econòmic però estic disposada a treballar amb la màxima responsabilitat.

Queda un any i escaig per les eleccions. Poc temps per fer coses …
—La meva política serà de continuïtat perquè les polítiques que va tirar endavant Biel Barceló són un aval per aquest govern. Per una banda continuaré tirant endavant  els projectes que es financen amb l’impost de turisme sostenible, que hem pactat que es dobli per temporada alta i per tant es podran recaptar 120 mil·lions d’euros. Es podran invertir en polítiques de protecció del medi ambient, del patrimoni i en la millora d’aquestes illes. Per altra banda, també està en marxa la segona modificació de la Llei Turística…

Quins canvis aportarà aquesta segona modificació de la Llei Turística?
—Regular les ofertes turístiques, com el ‘tot inclòs’, o altres de noves, que no estan regulades. Sempre amb la idea de promoure un turisme sostenible. I a banda de la llei, aquest primer trimestre del 2018 es farà la transferència de les competències de Turisme als Consells Insulars de Menorca, Mallorca i Formentera, perquè Eivissa ja les té transferides.

Però com es combat el risc de saturació turística de les Illes?
—A les Illes hi ha una concentració turística en els mesos d’estiu, sobretot el juliol i l’agost. La política d’aquest govern és no invertir ni un euro en promoció turística de temporada alta sinó oferir les nostres Illes a la temporada d’hivern, amb campanyes com ‘Better in winter’. L’objectiu és ampliar la temporada, esponjant els pics de visites dels mesos d’estiu i que durant l’hivern i la primavera es puguin conèixer d’una altra manera les nostres Illes, amb l’ecoturisme, el turisme esportiu, el cultural o el gastronòmic. Aquesta política que es va implementar a principis de legislatura està donant ja bons resultats.

També han hagut de posar límit al nombre de places turístiques.
—Sí, a la llei de lloguer turístic que se va aprovar el mes de juliol ja es va posar un sostre de places turístiques. Als anys 90 es va crear una borsa de places per saber de quantes en disposàvem però a sa darrera dècada s’havia tragiversat totalment aquesta llei, posant moltíssimes excepcions: hotels de cinc estrelles, hotels de ciutat, hotels rurals, agroturisme,… Tothom podia obrir establiments turístics sense haver de comprar places. Amb aquesta llei vàrem tornar a posar el sostre de places. Ara qualsevol establiment hoteler o turístic haurà de comprar aquestes places. I quan arribem al topall s’haurà acabat.

Aquest augment de l’ecotaxa que han acordat en què consistirà?
—En el primer any, en temporada d’estiu l’ecotaxa anava entre l’euro i els dos euros i ara la doblarem, tal com vam aprovar en els pressupostos per l’any que ve. En temporada baixa la mantenim estable per tal de continuar desenvolupant la campanya ‘Better in winter

Com a mestre, vau destacar en la lluita contra el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que volia imposar el govern del PP per acabar amb la immersió lingüística. Amb l’actual govern, aquesta qüestió està resolta?
—Absolutament. El nostre és el Govern de la negociació i del diàleg. En el món educatiu hi ha calma. Ara els professors es dediquen a implementar projectes d’innovació, gràcies a la inversió que s’ha fet en formació. Han pogut deixar enrere la lluita al carrer i revertir tota aquesta il·lusió en projectes nous.

En la presa de possessió vau prometre la Constitució ‘per imperatiu legal i sense renunciar al dret a decidir de les illes’. Com es tradueix això políticament?
—Des de la meva formació sempre hem promès el càrrec d’aquesta manera perquè som una força sobiranista i perquè creeïm el poder de decisió del poble. Les Illes seran el que vulguin ser però per això cal garantir el dret a decidir.

Un referèndum?
—No, no. En aquest moment el principal objectiu de les nostres illes és lluitar per un finançament just. Tenim un greu problema de finançament amb l’estat. Cada any deixem de rebre 1.500 milions d’euros, que podríem destinar a mantenir uns serveis públics de qualitat, sobretot en ensenyament, sanitat i serveis socials. Aquesta és una lluita que hem de compartir des de les institucions i des del carrer.

Com es veu des de Mallorca el procés que viu Catalunya?
—Catalunya és una comunitat germana i des d’aquí tenim molt clar que qualsevol conflicte s’ha de resoldre amb eines democràtiques, amb diàleg, i amb més política. No es pot reprimir la voluntat d’un poble a base de violència.

Una República Catalana perjudicaria o afavoriria els interessos de les Illes?
—El que és important és que Catalunya sigui el que la seva ciutadania decideixi. Des de les Illes, la nostra lluita ara és per la millora del finançament.

L’any de la República (I): del dia i pregunta a la proclamació de la República Catalana

De Brussel·les a Brussel·les: l’any 2017, en termes de política catalana, va començar amb la conferència del president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, a la capital europea per explicar la voluntat de fer un referèndum d’autodeterminació. Dotze mesos després i havent guanyat a les urnes, el president Puigdemont és a Brussel·les una altra vegada; ara, en condició de president a l’exili per l’amenaça de la violència i la repressió de l’estat espanyol.

Dia 24 de gener: Conferència de Puigdemont a Brussel·les
El president Puigdemont aterra a Brussel·les acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, per explicar en una conferència al Parlament Europeu la proposta catalana de referèndum. La sala d’actes és plena de gom a gom malgrat els intents del PP de boicotar l’acte. Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent.

Dia 28 de gener: La CUP diu sí al pressupost
El consell polític de la CUP anuncia que donarà suport al pressupost del govern Puigdemont i, doncs, aplana el camí cap al referèndum. Quim Arrufat explica que la seva formació discrepa de la proposta dels comptes del govern, perquè hi manca contingut social, però justifica el sí en l’objectiu de garantir que es faci el referèndum i s’obri el procés constituent. Per subratllar la discrepància, dos diputats de la CUP hi votaran a favor i els vuit restants s’abstindran. Però amb el vist-i-plau als comptes, desapareix l’últim escull polític per al govern Puigdemont per a convocar el referèndum.

Mas, Ortega i Rigau abans d’entrar al TSJC (fotografia: Albert Salamé).

Dia 6 de febrer: Judici al 9-N
El 9-N arriba als tribunals. L’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. Mentrestant, davant l’edifici del TSJC es manifesten més de 50.000 persones convocades per l’ANC i l’Òmnium. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanya els encausats, que surten del Palau de la Generalitat i van a peu fins al passeig de Lluís Companys, passant pel Fossar de les Moreres.

Francesc Homs, assegut davant el tribunal del Suprem amb el fiscal Moreno Verdejo al fons.

Dia 27 de febrer: Homs al Suprem espanyol
La persecució dels responsables del 9-N porta l’ex-conseller de presidència Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol. Hi arriba acompanyat d’una nombrosa comitiva, encapçalada per Artur Mas. En un judici tens, Homs assegura que assumeix tots els fets que li imputen ‘i més’ i s’encara unes quantes vegades amb el fiscal i el jutge, que li adverteix que ‘no és a casa seva’. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar, ans respon amb to directe les preguntes del fiscal, que demana d’inhabilitar-lo.

Dia 24 de març: Unió es dissol
Unió Democràtica posa fi a vuitanta-sis anys d’història, ofegada pels deutes, que pugen a dinou milions d’euros. La decisió s’ha pres després d’haver començat, al jutjat mercantil número 4 de Barcelona, el procés de liquidació del partit, seguint el procés concursal endegat a petició de la formació el setembre del 2016. L’actual secretari general, Ramon Espadaler, ha enviat una carta als militants en què assegura que el partit desapareix per la fallida econòmica, però no pas perquè hagin caducat els seus ideals.

Dia 28 de març: Rajoy torna a prometre inversions que no ha fet
Mariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%. Tampoc no s’ha complert l’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, que preveia un pla d’inversió de 306 milions abans de final del juliol del 2016, del qual només s’ha executat el 4,2%. En un acte a Barcelona amb empresaris, ha desgranat un pla d’inversió de 4.000 milions d’aquí al 2020 en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El gruix més important d’aquesta inversió aniria a Rodalia, amb 1.900 milions aquest mandat i 2.000 milions entre el 2020 i el 2025.

Dia 29 de març: El congrés espanyol expulsa Homs
El Tribunal Suprem envia al congrés espanyol l’execució de la sentència que va condemnar Francesc Homs –portaveu del PDECat i ex-conseller de la Presidència– a onze mesos d’inhabilitació per l’organització de la consulta del 9-N. És l’últim requisit que esperava la presidenta del congrés, Ana Pastor, per comunicar a Homs que perdia la seva condició de diputat i demanar a la Junta Electoral espanyola que designi el seu successor a l’escó, que serà el candidat per la demarcació de Barcelona Feliu Guillaumes.

Dia 21 d’abril: El govern es compromet amb el referèndum
El govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. ‘Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’, diu el text, que han anat signant tots els consellers del govern. D’aquesta manera l’executiu de Puigdemont desafia la repressió espanyola i esvaeix dubtes sobre si finalment s’acabarà convocant.

Dia 2 de maig: 400.000 signatures pel referèndum
LA XIFRA: després de dos mesos de campanya, el Pacte Nacional pel Referèndum recull 400.000 signatures. El moment culminant de la campanya va ser el dia de Sant Jordi, quan el Pacte va desplegar més de mil punts de recollida a tot el territori i va convertir la diada en una jornada de reivindicació del plebiscit. Els seus promotors hi veuen un aval dels ciutadans al referèndum.

Carme Forcadell i Anna Simó declaren al TSJC (fotografia: Albert Salamé)

Dia 8 de maig: Forcadell, davant el TSJC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera, Anna Simó, declaren davant el TSJC acusades d’un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral en el debat de política general. Abans d’entrar han estat acompanyades per una comitiva encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i milers de persones que es manifestaven al passeig de Lluís Companys. Han declarat uns vint minuts cadascuna i han apel·lat a la inviolabilitat parlamentària.

Dia 22 de maig: Ultimàtum de Puigdemont a Madrid
Puigdemont avisa Rajoy que o pacta el referèndum o haurà de pactar l’estat català. Ho diu en una conferència a Madrid, acompanyat del vice-president Oriol Junqueras i del conseller Raül Romeva. El president ofereix diàleg ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, però no fixa cap termini concret per a disposar d’una resposta, tot i que adverteix que si no hi ha cap proposta per part del govern espanyol hauran d’acabar negociant l’aplicació del resultat i la transició cap al nou estat.

Dia 9 de juny: Data i pregunta del referèndum
Després de mesos d’incògnita, el president Puigdemont revela la data i la pregunta del referèndum en un acte institucional acompanyat de tot el govern al Palau de la Generalitat i de representants de Junts pel Sí i la CUP. El referèndum es farà el diumenge 1 d’octubre i la pregunta serà binària: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’enunciat es formularà en català, castellà i aranès. S’haurà de respondre sí o no. El president assegura que el referèndum tindrà conseqüències: ‘La resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de sí o de no, serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar.’

Dia 11 de juny: Cop de força per al referèndum
El sobiranisme fa una demostració de força, l’endemà passat de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre. En una concentració davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, s’hi han aplegat quaranta mil assistents, segons els organitzadors, a més d’un gran nombre de representants d’entitats, de partits i d’institucions molt diverses: des del president, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i la presidenta del parlament, Carme Forcadell, fins a representants del PDECat, ERC, la CUP, Podem, EUiA… El moment culminant de l’acte ja estat quan Pep Guardiola ha llegit el manifest per a reclamar el referèndum.

Dia 28 de juny: La Guàrdia Civil fa interrogatoris pel referèndum
La Guàrdia Civil continua interrogant funcionaris i membres de la Generalitat per esbrinar els preparatius del referèndum. Agents del cos interroguen el responsable de xarxes socials del govern –un càrrec de designació política– per a la creació de la web del Pacte Nacional pel Referèndum. També són interrogats quatre treballadors més de la Generalitat, tots vinculats amb els preparatius del referèndum de l’1-O.

Dia 1 de juliol: El món local, amb el referèndum
Nova demostració de força del món local. Els batlles de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), més de cinc-cents, han signat un manifest en què es comprometen a cedir els espais municipals per al referèndum de l’1 d’octubre. D’aquesta manera fan cas omís de l’amenaça del govern espanyol contra el món local sobiranista. El paranimf de la Universitat de Barcelona, ple de gom a gom, ha estat l’escenari de l’acte, titulat ‘Món local X referèndum’. Hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vice-president, Oriol Junqueras; la presidenta del parlament, Carme Forcadell; el president de l’ANC, Jordi Sànchez; i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a més d’alguns membres del govern. Alguns batlles hi han intervingut per a defensar el referèndum i la independència i s’ha emès un vídeo sobre els greuges de l’estat espanyol respecte de Catalunya.

Dia 3 de juliol: Primera crisi al govern de Puigdemont
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destitueix el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre. Fonts de Presidència han confirmat que Puigdemont havia perdut la confiança en Baiget per les seves crítiques al full de ruta del govern. A les cinc de la tarda, el president del PDECat, el partit de Baiget, entrava a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat per comunicar-li la decisió. El conseller de Cultura, Santi Vila, en serà el substitut com a conseller d’Empresa i Ocupació i dirigirà temporalment també Cultura fins que se n’hagi designat el substitut. És la primera escletxa a l’executiu català sobre el referèndum.

Acte de presentació del referèndum

Dia 4 de juliol: Els detalls del referèndum
Junts pel Sí esbandeix dubtes sobre el referèndum en un acte al Teatre Nacional al qual ha assistit el govern català en ple i el grup parlamentari de Junts pel Sí. Els encarregats d’explicar els detalls són Marta Rovira i Jordi Turull, que exposen les garanties que tindrà, i després hi intervenen el vice-president Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont. ‘Ens comprometem a respectar el vot dels ciutadans de Catalunya. Participació i resultat són els elements clau, que depenen només de la gent, de cap institució. Cap poder no pot frenar això. Cap actuació adreçada contra polítics, funcionaris i empreses no podrà fer res contra les persones; i la victòria la farà possible la gent’, ha declarat el president.

Dia 7 de juliol: El referèndum tensa les relacions entre Iglesias i Fachin
Les relacions entre Podem de Catalunya i la direcció estatal del partit són com més va més tenses, a causa del referèndum. Pablo Iglesias no ha dubtat avui a desautoritzar Albano-Dante Fachin per haver donat suport a la convocatòria de l’1-O com una mobilització contra l’immobilisme del PP. Iglesias ha assegurat que ‘respecta’ les decisions de la direcció de Podem Catalunya, però el seu missatge ha estat totalment contraposat al de Fachin. I ha afegit que està d’acord amb el plantejament del coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau: ‘Tothom s’ha adonat que necessitem un referèndum amb garanties.’ La divisió ja és ací.

El nou govern

Dia 14 de juliol: Segona crisi en el govern Puigdemont
El camí cap al referèndum origina noves turbulències en el govern de Puigdemont, sobretot entre els consellers del PDECat. Pocs dies després de la destitució fulminant del conseller d’Empresa, Jordi Baiget, avui Puigdemont s’ha trobat obligat a canviar quatre carteres més per blindar el camí cap al referèndum. Plega la portaveu i consellera de Presidència, Neus Munté, que és rellevada per Jordi Turull, coportaveu de Junts pel Sí al parlament. També se’n va el conseller d’Interior, Jordi Jané, que deixa el lloc a Joaquim Forn, fins ara portaveu del Grup Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona. L’economista Clara Ponsatí és la nova consellera d’Ensenyament, en substitució de Meritxell Ruiz, que també deixa el govern. I el secretari del govern, Joan Vidal, serà substituït per Víctor Cullell. Ho ha anunciat el president mateix, acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, en una conferència de premsa al Palau de la Generalitat. ‘El govern de la Generalitat ha de ser la primera de les garanties necessàries. Cal determinació i convicció de tots els consellers sense excepció en la necessitat d’avançar cap al referèndum.’

Dia 29 de juliol: La Generalitat denuncia els escorcolls de la Guàrdia Civil
La Generalitat registra al jutjat d’instrucció de guàrdia en funcions de Barcelona la denúncia contra la Guàrdia Civil pels interrogatoris que ha dut a terme en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La denúncia va adreçada a uns agents concrets del cos i a tots els qui hi han col·laborat o hi han tingut alguna relació. Concretament, el govern denuncia cinc possibles delictes: obstrucció de la justícia, usurpació d’atribucions, falsedat en document oficial, violació de secrets i violació dels drets individuals. Aquesta setmana, la Guàrdia Civil ha interrogat sis alts càrrecs del govern pels preparatius del referèndum, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Els càrrecs citats a declarar han estat el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació, Jaume Clotet; el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès; i la cap de Comunicació del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas. Ha estat la primera actuació directa de la Guàrdia Civil contra el govern català.

Dia 15 d’agost: El PP descarta el 155 per frenar el referèndum
En plena canícula estival, el PP anuncia que no aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola per aturar el referèndum. El motiu, segons que ha explicat el portaveu del partit, Rafael Hernando, són ‘raons temporals i jurídiques’. Per ell, hi ha mesures més oportunes i realistes i és a les mans dels tribunals respondre a l’incompliment de la llei o decidir si es cometen delictes com el de sedició: ‘Nosaltres donarem suport a les mesures que siguin raonables i evitin aquesta situació’, ha afegit.

Dia 6 de setembre: El parlament aprova la llei del referèndum
El ple del Parlament de Catalunya aprova la llei del referèndum d’autodeterminació, la norma que dóna cobertura legal a la convocatòria del primer d’octubre. La llei s’ha aprovat després de dotze hores de ple, amb setanta-dos vots a favor, vuit abstencions i cap vot en contra. El PSC, el PP i Cs han abandonat l’hemicicle en el moment de la votació. Durant tot el dia, els grups de l’oposició han intentat que no s’aprovés utilitzant escletxes del reglament que han allargat el ple, i s’han viscut alguns moments de tensió amb la presidenta, Carme Forcadell. Passades les onze la nit, el president Puigdemont i tot el govern han signat solemnement el decret de convocatòria en una de les sales del parlament.

Dia 7 de setembre: I la llei de transitorietat, també aprovada
Després d’aprovar la llei del referèndum, el parlament aprova la llei de transitorietat jurídica, la llei fundacional de la nova República, per 71 vots a favor i 10 en contra. Com el dia anterior, els grups de l’oposició han intentat allargar la votació tant com han pogut, però la majoria de Junts pels Sí i la CUP ha acabat avalant la norma que fixa la transició cap a un nou estat. L’única novetat ha estat el paper actiu del portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, en contra de la llei, que ha creat incomoditat en el seu grup parlamentari, però ha estat aplaudit pel PSC, el PP i Cs. Mentre es feia el debat a la cambra catalana, el Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la llei del referèndum, però el govern ha respost que ja només obeïa la legalitat catalana.

Dia 11 de setembre: La Diada del referèndum
Un any més, milers de catalans –un milió, segons la guàrdia urbana– han celebrat multitudinàriament la Diada a Barcelona, seguint la convocatòria de l’ANC i l’Òmnium. Aquesta vegada ha estat marcada per la proximitat del referèndum del dia 1 d’octubre i el crit que més ha ressonat ha estat ‘Votarem!’. En la manifestació –que ha estat anomenada ‘Diada del Sí’–, la gent ha omplert disciplinadament el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó formant una creu, símbol de la suma. A les 17.14, quatre lones han partit des dels extrems de la creu humana i han començat a desplaçar-se per sobre de la gent. Una de les lones duia el símbol d’una urna i la inscripció ‘Referèndum és democràcia’; una altra, un colom i la inscripció ‘Pau i llibertat’; i les altres dues, la paraula ‘Sí’. Totes quatre han recorregut els quaranta-vuit trams fins que han confluït a la cruïlla passeig de Gràcia – Aragó. Acabada la manifestació, s’ha fet un acte a la plaça de Catalunya.

Dia 13 de setembre: Encausen més de 700 batlles per donar suport al referèndum
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha ordenat l’obertura de diligències contra els 712 batlles que donen suport i col·laboren amb l’1-O. Maza explica que la llei del referèndum ha estat suspesa pel TC i que, per tant, participar en els actes d’organització del referèndum pot ser constitutiu pel cap baix dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons.

Imatge general de l’acte de començament de campanya, a Tarragona (fotografia: Albert Salamé).

Dia 14 de setembre: Comença la campanya electoral de l’1-O
La campanya electoral del referèndum arrenca amb un gran acte al Tarraco Arena, on participen representants de tots els partits polítics independentistes i els dirigents de les entitats cíviques sobiranistes. Ha calgut tancar portes i deixar gent a fora perquè no s’hi podien encabir els milers de persones que volien participar en l’arrencada de la campanya. Els clams de ‘Votarem!’ s’han barrejat amb aplaudiments a Trapero o crits demanant la dimissió del batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, perquè s’ha negat a cedir locals de votació. Les intervencions de Junqueras i Puigdemont serveixen per a tancar el primer míting de campanya que, tot i les amenaces, finalment no ha estat prohibit.

Dia 15 de setembre: L’estat intervé tots els comptes de la Generalitat
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, anuncia que el consell de ministres ha aprovat un sistema de control de pagaments per a intervenir econòmicament la Generalitat i evitar que cap euro serveixi per a finançar l’1-O. Montoro ha explicat que el sistema serveix perquè l’estat espanyol substitueixi la Generalitat en la majoria dels pagaments. Justament ahir el vice-president, Oriol Junqueras, va enviar una carta al govern espanyol en què avisava que no faria arribar cap més informe sobre les finances catalanes a Montoro.

Dia 20 de setembre: La Guàrdia Civil assalta la Generalitat
Salt qualitatiu en la repressió. La Guàrdia Civil entra a diverses conselleries del govern i deté alts càrrecs amb l’excusa de voler impedir el referèndum. Els departaments assaltats són Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors i els agents detenen una dotzena d’alts càrrecs, com ara el secretari d’Hisenda, Lluís Salvador, i el secretari general de la Vice-presidència, Josep Maria Jové. La reacció dels ciutadans ha estat immediata: s’han anat concentrat davant les conselleries, principalment la d’Economia, on la concentració ha estat multitudinària fins a la mitjanit. De fet, no s’ha dissolt fins que els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i de l’Òmnium, Jordi Cuixart, no s’han enfilat dalt d’un cotxe i han demanat a la gent que se n’anés. Com que la Guàrdia Civil encara era dins l’edifici, els voluntaris de les entitats i els Mossos han organitzat un passadís perquè poguessin marxar. També hi ha hagut manifestacions a Palma, València, Perpinyà, Castelló i Alacant.

Dia 22 de setembre: La fiscalia apunta contra Sànchez i Cuixart
La fiscalia general de l’estat espanyol presenta una denúncia per sedició davant l’Audiència espanyola, arran de les manifestacions i concentracions que es van fer a Barcelona dimecres, 20 de setembre, el dia del cop d’estat contra la Generalitat. L’escrit apunta directament com a responsables del ‘delicte’ als dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de tots els qui van col·laborar en les concentracions. La denúncia recull una relació de fets del 20-S després de l’assalt de la Guàrdia Civil a alguns departaments de la Generalitat. Assenyala directament Sànchez i Cuixart arran dels discursos que van pronunciar a la concentració del vespre en què feren una crida a la mobilització permanent fins que no s’alliberessin els detinguts i no es fes el referèndum.

Dia 27 de setembre: Operació precinte
El TSJC, a petició de la fiscalia superior, ordena als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que impedeixin fins a l’1 d’octubre la utilització de locals o edificis públics per a qualsevol preparatiu relacionat amb el referèndum. Diu que el dia 1 se n’impedirà l’obertura, i es procedirà, ‘si cal, al tancament de tots aquells que hagin arribat a obrir’. En una interlocutòria, la magistrada Mercedes Armas també ordena a la policia de requisar tot el material relacionat amb el referèndum que pugui ser lliurat als col·legis o que sigui trobat dins aquests locals, ‘inclosos els ordinadors que constitueixin l’objecte o instrument dels delictes que s’investiguen’.

Dia 29 de setembre: El govern ensenya les urnes
El govern ensenya les urnes que la Guàrdia Civil no ha sabut trobar malgrat les desenes d’escorcolls que ha fet a empreses de tot Catalunya aquests darrers dies. Per presentar-les, convoca una conferència de premsa conjunta en què dóna tots els detalls del referèndum de diumenge. Hi intervenen el vice-president, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull i Raül Romeva. Les urnes són de plàstic blanc, amb un segell de l’escut de la Generalitat en un lateral i amb una tapa negra. El govern garanteix que n’hi haurà a tots els col·legis electorals per poder votar diumenge. Ha estat l’últim cop d’efecte de la campanya, que s’ha tancat al vespre amb un acte multitudinari a les fonts de Montjuïc.

La gent ocupa els col·legis electorals

Dia 30 de setembre: La gent ocupa els col·legis
Milers de persones entren als col·legis electorals. Ja des d’ahir a la nit, la comunitat educativa de molts col·legis i instituts de Catalunya s’ha mobilitzat per defensar els centres i garantir que s’hi pugui votar demà. S’hi fan activitats de tota mena per evitar que la policia precinti les instal·lacions. En alguns casos, les activitats són organitzades pels mestres, en alguns altres pels pares i mares, però l’activitat no cessa en cap moment i s’organitzen torns per passar-hi la nit. En algunes poblacions també hi ha tractorades perquè la policia es trobi els accessos als col·legis electorals blocats. És una mobilització multitudinària perquè demà tothom pugui votar.

Una dona plora després de votar en el referèndum de l’1 d’octubre (fotografia: Elisabeth Magre).

Dia 1 d’octubre: El sí guanya el referèndum malgrat la violència policíaca
El govern de la Generalitat activa a primera hora del matí el cens únic per al referèndum d’avui a tot Catalunya, de manera que els electors podran votar a qualsevol dels 2.300 col·legis que hi ha repartits per tots els municipis. Aquesta mesura es pren per preveure possibles tancaments o incidents als col·legis, cosa que efectivament acaba passant. La majoria de centres electorals obren amb normalitat, però en uns quants s’hi presenta la Guàrdia Civil o la policia espanyola i ataca violentament la gent que hi ha concentrada. Un dels col·legis que han rebut és el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont, que esquiva la Guàrdia Civil i vota finalment a la Cellera de Ter gràcies al cens universal. També hi ha problemes on havia de votar Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Artur Mas. La violència dels cossos policíacs espanyols és extrema en molts col·legis, mentre que els Mossos, quan tanquen un col·legi, ho fan sense incidents o al·leguen motius de força major per no fer-ho. Malgrat la violència de la policia espanyola, que fins i tot requisa urnes plenes, el referèndum és un èxit. En acabar-se la jornada electoral, el conseller Jordi Turull informa que de les butlletes no requisades, hi ha un còmput total de 2.262.424 vots. Recorda que unes 400 escoles han estat o bé tancades, o bé precintades, o bé n’han requisat les urnes. El cens corresponent a aquests col·legis és de 770.000 electors, que no han pogut votar. Turull anuncia que la participació ha estat d’un 49,5%. El resultat final ha estat el següent: sí, 2.020.144 (90,09%); no, 176.565 (7,87%); en blanc, 45.586 (2,03%); i nuls, 20.129 (0,89%). Pel que fa als ferits, la xifra provisional és de més de nou-cents.

Dia 3 d’octubre: L’èxit de l’aturada general contra la repressió
L’aturada general d’avui ha estat un èxit sense precedents, perquè s’ha combinat la vaga amb la mobilització i totes dues han estat importants. Al matí, centenars de ciutadans han tallat carreteres i autopistes en defensa de l’aturada general, convocada per sindicats, associacions d’empresaris, partits i entitats, que protestaven per la repressió de diumenge. L’activitat laboral i econòmica ha restat aturada. I a la tarda milers de manifestants s’han concentrat davant les cases de la vila de tot Catalunya. A Barcelona, les mobilitzacions han començat al matí amb una manifestació d’universitaris multitudinària i després, a la tarda, unes 700.000 persones, segons la guàrdia urbana, han recorregut el centre de la ciutat. Ha estat un dia de mobilització permanent.

Dia 3 d’octubre: El rei d’Espanya deixa via lliure a la línia dura
En aquest clima, al vespre, el rei d’Espanya ha derruït qualsevol possibilitat de negociació amb Catalunya, després d’una intervenció televisada tensa en què ha acusat la Generalitat d’haver actuat fora de la llei i amb deslleialtat. Felipe VI no ha anunciat cap mesura concreta, però aquesta seva intervenció com a cap d’estat fa preveure que el PP adoptarà les mesures més dures possibles, que poden arribar ben aviat. No ha fet cap esment de la violència de la policia ni dels ferits de l’1-O i ha advertit que les autoritats espanyoles prendrien totes les mesures possibles per restaurar allò que ha anomenat ‘ordre constitucional’. Durant l’al·locució, algunes afirmacions les ha fetes amb la mà alçada, per reforçar amb el gest el to amenaçador.  

Dia 6 d’octubre: Sànchez, Cuixart i Trapero, citats a l’Audiència espanyola
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i el major Josep Lluís Trapero passen avui per l’Audiència espanyola. Sànchez i Cuixart són acusats d’haver organitzat la mobilització del dia 20 de setembre davant el Departament d’Economia, arran de la detenció d’alts càrrecs i l’assalt policíac a seus del govern. A Trapero, li imputen inacció el dia dels fets. El fiscal de l’estat espanyol va presentar una querella pel delicte de sedició que l’Audiència va acceptar i va derivar en una causa general contra l’independentisme i el govern de Catalunya. El fiscal assenyalava concretament els màxims comandaments dels Mossos i els màxims dirigents de les entitats cíviques més grans. Després de declarar, surten en llibertat, però hi hauran de tornar.

Dia 8 d’octubre: L’unionisme també surt al carrer
Milers de persones, convocades per Societat Civil Catalana, s’han concentrat al centre de Barcelona en una marxa contra la independència de Catalunya. Amb el lema ‘Prou! Recuperem el seny’, uns 350.000 manifestants, segons la guàrdia urbana, han exhibit banderes espanyoles, catalanes i europees, i han cridat consignes de suport a l’actuació dels cossos policíacs espanyols el primer d’octubre, missatges contra els Mossos d’Esquadra, com ara ‘traïdors’ i ‘sou brossa’; i crits per a demanar que empresonessin el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; i clams a favor de la unitat d’Espanya. Davant l’estació de França, on ha culminat la marxa, l’escriptor i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa ha alertat, davant milers de manifestants, sobre les possibles conseqüències de la passió moguda –segons ell– pel ‘fanatisme i el racisme’, en referència a l’independentisme: ‘La passió que ha causat més estralls en la història és la passió nacionalista –ha dit– i, des de fa un temps, el nacionalisme causa estralls a Catalunya.’

Dia 10 d’octubre: Independència frenada
Avui era el dia de la proclamació de la independència, però finalment no ha estat així. El president Puigdemont ha comparegut al parlament i ha declarat: ‘Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.’ Ara, immediatament ha demanat al parlament que la suspengués durant unes quantes setmanes per entrar en una etapa de diàleg. ‘Amb el resultat de l’1 d’octubre Catalunya s’ha guanyat el dret de ser un estat independent i de ser escoltada i respectada.’ La declaració de Puigdemont s’ha fet amb més d’una hora de retard sobre l’hora prevista, a causa de les desavinences de la CUP amb el contingut del discurs. Durant aquesta llarga estona, hi ha hagut reunions entre Junts pel Sí i la CUP i intents infructuosos dels grups unionistes de suspendre el ple. Acabat el discurs, els diputats de la CUP no han aplaudit el president.

Dia 11 d’octubre: Ultimàtum de Rajoy per a aplicar el 155
El govern espanyol dóna cinc dies al govern català perquè rectifiqui la decisió de declarar la independència. Altrament, diu que aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola, que implica la suspensió de l’autonomia. Segons que explica el govern català, Puigdemont ja ha rebut el requeriment en què s’exigeix una resposta abans del dia 16 a les deu del matí. En el document es requereix a Puigdemont que confirmi si hi ha cap autoritat de la Generalitat de Catalunya que hagi declarat la independència o si el seu discurs davant el ple del parlament ‘implica la declaració d’independència, deixant de banda que sigui vigent o no’. En cas que la resposta sigui afirmativa o bé no n’hi hagi, en el text s’informa Puigdemont que el govern espanyol proposarà al senat espanyol d’adoptar les mesures necessàries –sense especificar quines– perquè la Generalitat compleixi ‘les seves obligacions constitucionals’ a l’empara de l’article 155.

Dia 16 d’octubre: Empresonen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha decretat presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. Tots dos seran traslladats a la presó de Soto del Real, a quaranta quilòmetres de Madrid. La magistrada entén que van fer una crida a la ‘protecció’ dels governants amb ‘mobilitzacions multitudinàries’, i no pas una crida a una manifestació pacífica. La denuncia per un presumpte delicte de la sedició, la va fer la fiscalia espanyola després de les concentracions arran del cop d’estat contra la Generalitat del 20 de setembre. Més tard, la causa es va ampliar als fets del referèndum del primer d’octubre. El delicte de sedició és penat amb un màxim de deu anys de presó.

Dia 21 d’octubre: Rajoy confirma el 155
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, en què consistiria l’aplicació de l’article 155 un cop l’hagués aprovada el senat, coincidint amb la declaració d’independència del parlament. D’entrada, vol prendre la capacitat de convocar eleccions catalanes al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit. I ha afegit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparia el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. Un cop d’estat en tota regla que també inclou el control dels mitjans de comunicació públics. A la tarda, milers de persones es tornen a manifestar a Barcelona, per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart i també per refusar el cop d’estat del PP.

Dia 26 d’octubre: Puigdemont descarta de convocar eleccions
Dia de vertigen. El president Puigdemont reuneix el consell executiu i anuncia que està disposat a dissoldre el parlament i convocar eleccions anticipades en canvi que Rajoy no apliqui l’article 155. És un pacte a què sembla que ha arribat a través de mediadors –es parla del president basc, Iñigo Urkullu– i fins i tot convoca la premsa per anunciar-lo. Un cop es fa pública la convocatòria, dirigents del PP neguen que hi hagi cap pacte i asseguren que el 155 s’aplicarà igualment. Aquesta negativa del PP, afegida a les pressions internes, fa que el president rectifiqui i finalment, en una compareixença a les cinc de la tarda al Palau, explica que havia intentat negociar fins a l’últim minut, però que no havia obtingut ‘garanties’ per evitar el 155 i, per tant, finalment no dissol el parlament i demà la cambra podrà proclamar la independència.

Dia 27 d’octubre: Proclamada la República Catalana
El Parlament de Catalunya, a les 15.27 del 27 d’octubre de 2017, ha aixecat la suspensió de la declaració d’independència per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc i ha proclamat la República Catalana. Aquest ha estat el resultat de la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per Junts pel Sí i la CUP. Abans, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, ha llegit el text de la declaració d’independència que els diputats de totes dues formacions van signar després del ple del dia 10. La votació s’ha fet en secret per evitar la repressió. La mesa ha anat cridant els diputats, que han dipositat el vot en una urna. La mesura ha estat aprovada per acord de la majoria de Junts pel Sí i la CUP. S’hi han oposat alguns diputats de CSQP com ara Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que han exhibit el seu vot negatiu. En canvi, del mateix grup, els diputats Albano-Dante Fachin, Joan Giner, Àngels Martínez i Joan Josep Nuet han votat en secret. Un cop proclamada, Puigdemont i Junqueras han fet un discurs fora de l’hemicicle celebrant la decisió i han començat les concentracions de suport al carrer. Com s’havia previst, gairebé simultàniament a Madrid el senat ha aprovat l’aplicació del 155 i Rajoy ha convocat eleccions el 21 de desembre.

Dia 28 d’octubre: Puigdemont no acata el 155
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa una crida a la societat catalana a tenir ‘paciència i perspectiva’, i a fer una oposició democràtica a l’agressió que representa l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. En una compareixença feta a Girona, recorda que ‘en una societat democràtica són els parlaments els que escullen o destitueixen els presidents’. Insisteix a dir que la defensa de ‘la nova etapa en què hem entrat’ es faci sense violència. Després, Puigdemont ha passejat pel centre de Girona amb la seva dona i uns amics, per donar imatge de normalitat.

Dia 29 d’octubre: El president i part del govern s’exilien
Avui és un dia de silenci institucional, que causa perplexitat a molta gent. Però la realitat és que el president Puigdemont i bona part dels consellers del govern emprenen el camí de l’exili, per protegir la institució de la Generalitat davant l’ofensiva del PP per liquidar-la. Puigdemont no apareix al partit que juguen el Girona i el Reial Madrid, perquè ja ha començat el seu camí cap a Brussel·les, primer amb cotxe fins a Marsella i després amb avió fins a la capital belga. El ministre d’Immigració belga, Theo Francken, va declarar ahir al matí que el seu país podria concedir asil polític a Puigdemont, si ho demanés, per la possibilitat que no tingués ‘un judici just’ si acabés essent detingut per les autoritats espanyoles.

Dia 30 d’octubre: La fiscalia espanyola denuncia el govern Puigdemont i Forcadell
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha anunciat la presentació d’una querella contra tots els membres del govern, la presidenta del parlament i els membres no unionistes de la mesa i els ha acusats de rebel·lió, sedició i malversació. En el cas de la mesa, la querella es presenta contra Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Dolors Barrufet i Joan Josep Nuet.

Dia 31 d’octubre: Puigdemont i set consellers compareixen a Brussel·les
Primera aparició pública de Puigdemont a Brussel·les, acompanyat dels consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Toni Comín, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. En una conferència de premsa multitudinària, Puigdemont anuncia que el govern legítim de Catalunya manté l’activitat, prepara un plet contra la politització de la justícia espanyola i combatrà políticament la querella de la fiscalia. A més, fa una crida a ‘entomar les eleccions’ del 21-D ‘com un repte per a donar resposta al 155 davant la comunitat internacional’ i insta els partits unionistes a acceptar-ne el resultat.

Dia 2 de novembre: Junqueras i mig govern, a la presó
En una decisió sense precedents, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela decreta l’empresonament sense fiança del vice-president, Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, Lamela decreta presó eludible amb una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila, que a darrera hora s’ha desmarcat públicament de la declaració d’independència. Amb aquesta decisió, la jutgessa accepta la petició de mesures preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les condicions més dures acusant els consellers de rebel·lió, sedició i malversació. Forn, Bassa i Borràs havien tornat a Barcelona després de la conferència de premsa de Brussel·les i avui han declarat a Madrid amb la resta de membres del govern; han respost només les preguntes dels seus advocats. En un primer moment, el Ministeri d’Interior espanyol havia decidit de dispersar-los en diverses presons, però finalment tots els consellers han estat conduïts a la presó d’Estremera, on han arribat emmanillats en furgonetes de la Guàrdia Civil. Les conselleres van a Alcalá Meco. Sigui com sigui, no hi haurà cap conseller a Soto del Real, la presó on des del dia 16 d’octubre hi ha Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Dia 3 de novembre: Puigdemont s’ofereix a ser candidat
Per sorpresa, en una entrevista a la televisió pública belga, Puigdemont revela que està disposat a ser candidat a les eleccions del 21 de desembre encapçalant una llista unitària de totes les forces independentistes. En aquesta entrevista no en dóna més detalls, però quan li demanen com ho farà per fer campanya diu que en l’època de la globalització això no és cap problema. Mentrestant, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha ordenat aquesta la tarda la detenció de Puigdemont i dels quatre consellers que són amb ell a Bèlgica. L’ordre de detenció europea implica que ara l’estat espanyol demanarà a la fiscalia belga i a l’Europol que detinguin Puigdemont i els consellers. No obstant això, el procés d’extradició es pot allargar dos mesos i resta a les mans de la justícia de Bèlgica.

Dia 5 de novembre: La justícia belga deixa en llibertat Puigdemont
El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí són posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració avui. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín. Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.

Dia 8 de novembre: Nova aturada de país
Aturada de país en defensa de les institucions de Catalunya i per a exigir l’alliberament dels presos polítics. Les desenes de talls de carretera i de vies de tren que hi ha hagut aquest matí a tot el Principat han tingut un gran impacte i han aconseguit el propòsit d’aturar el país i de crear una situació de col·lapse. En alguns casos hi han intervingut els Mossos d’Esquadra per desblocar les vies de comunicació. Aquests talls s’han mantingut durant la tarda i han durat, en alguns casos, fins al vespre. Paral·lelament, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium han convocat grans concentracions durant tot el dia. Si a les dotze del migdia les mobilitzacions han estat a les delegacions territorials de la Generalitat de Catalunya i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, al vespre s’han fet a la plaça de la Catedral i a les places dels ajuntaments de tot el Principat. Una vegada més, han estat multitudinàries.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant a l’edifici del Tribunal Suprem

Dia 9 de novembre: Forcadell, a la presó per un dia
Avui eren els membres sobiranistes de la mesa del parlament que passaven pels tribunals espanyols. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha castigat Carme Forcadell i ha decretat presó sota fiança de 150.000 euros per a la presidenta, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Segons la interlocutòria del magistrat, hi ha un risc de reiteració del delicte, fet pel qual justifica l’ingrés a la presó sota fiança. S´hauria pogut estalviar la presó, però no hi ha hagut temps de fer la transferència bancària, amb la qual cosa farà nit a Alcalá Meco. El fiscal també demanava presó sota fiança per als membres de la mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Per a Joan Josep Nuet, demanava de deixar-lo en llibertat. No obstant això, el jutge ha imposat a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet una fiança de 25.000 euros per a eludir la presó i tindran una setmana de temps per a pagar-la. A Nuet, l’ha deixat en llibertat sense fiança.

Fotografia: Albert Salamé.

Dia 11 de novembre: Manifestació multitudinària pels presos
L’independentisme fa una nova demostració de força al carrer omplint el carrer de la Marina de Barcelona des de la Travessera de Dalt fins a la mar per demanar la llibertat dels presos polítics. Són uns tres quilòmetres o trenta-tres cruïlles de l’Eixample. Hi han participat 750.000 manifestants, segons la guàrdia urbana, i el moment més emotiu ha estat quan tota la riuada de gent ha encès els llums dels telèfons mòbils. En acabat, hi ha hagut parlaments dels portaveus de l’Assemblea i l’Òmnium i també de familiars i amics dels empresonats o exiliats, que han estat fortament aplaudits. El vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha denunciat: ‘L’existència de presos polítics posa de manifest la deriva autoritària del regne d’Espanya i la manca d’independència del poder judicial.’ Els consellers exiliats hi han intervingut en vídeos enregistrats, com també Puigdemont, que ha tancat l’acte demanant ‘que tot el món escolti aquestes veus plurals que envien aquest clam’.

Dia 17 de novembre: L’independentisme es presenta a les eleccions separat
Avui s’acaba el termini per a presentar les llistes electorals i ja és definitiu que hi haurà tres candidatures independentistes. Les crides a fer una llista unitària de diversos sectors de la societat civil no han reeixit, ni tampoc els intents del president Puigdemont, que finalment es presentarà com a cap de llista de Junts per Catalunya, una candidatura que combina independents amb membres del PDECat. Ahir a última hora de la nit ERC va fer pública la seva llista, encapçalada per Oriol Junqueras, que va deixar molt clar abans d’entrar a la presó que no era partidari de fer llistes conjuntes. I la CUP ja va decidir diumenge que també es presentaria a les eleccions, amb una candidatura encapçalada per Carles Riera. Els comicis són marcats per la intervenció del govern espanyol contra l’autogovern català i oferirà una escenificació pre-electoral mai no vista.

Dia 26 de novembre: Onada de censura
La Junta Electoral s’ha erigit en l’òrgan censor de la pre-campanya electoral perquè es dedica a perseguir qualsevol símbol relacionat amb els presos polítics i fins i tot prohibeix paraules. La junta electoral provincial de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de Barcelona que retiri la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ que hi ha penjada al balcó del consistori i tots els eslògans i cartells d’aquesta mena que hi hagi penjats als edificis i dependències municipals. Addueix que vulnera la ‘neutralitat institucional’ amb l’argument que hi ha partits que es presenten demanant la llibertat dels presos. Ahir la junta electoral central ja va prohibir als membres de les meses electorals de dur el llaç groc de suport als presos polítics. La mesura es fa extensiva als interventors i apoderats dels partits i la justifiquen dient que cal ‘mantenir una posició de completa neutralitat’. A més, la junta electoral de Barcelona ha prohibit a TV3 de fer servir expressions com ara ‘govern a l’exili’ o ‘consellers exiliats’ perquè entén que infringeixen el principi de neutralitat informativa.

Dia 2 de desembre: Concert multitudinari pels presos
Música i fred en un nou clam del sobiranisme per demanar la llibertat dels presos polítics. L’estadi olímpic Lluís Companys s’ha omplert per a un concert de més de tres hores de durada amb una quarantena d’artistes que han actuat conjuntament per oferir versions de cançons com ara ‘L’estaca’, ‘L’àguila negra’, ‘Louisiana o els camps de cotó’ i ‘País petit’. L’ANC, organitzadora de la cita, assegura que ha mobilitzat 50.000 persones per a una convocatòria que pretenia tornar a omplir la caixa de la solidaritat, el fons que ha servit per a fer front a multes i fiances del sobiranisme. Durant el concert, familiars dels dirigents polítics empresonats han pres la paraula i s’ha sentit també la veu dels membres del govern que són a Brussel·les. L’ANC farà saber més endavant quants diners s’han recaptat amb la venda de les entrades.

Dia 4 de desembre: Surten alguns consellers però no Junqueras ni Forn. Tampoc Sànchez i Cuixart.
Els consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull surten aquesta tarda de les presons d’Estremera i Alcalá Meco, després d’haver dipositat la fiança de 100.000 euros que els ha imposat el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llanera. Eren a la presó des del 2 de novembre. Representants d’ERC i del PDECat, a més de familiars, els esperaven a fora. Les entitats sobiranistes s’han fet càrrec del pagament de les fiances amb els diners recollits en la caixa de solidaritat. L’alegria per aquests alliberaments ha estat ofuscada per la decisió del jutge de mantenir empresonats el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, com també Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En el cas de Junqueras, aquest fet li impedirà de fer campanya com a cap de llista d’ERC.

Dia 5 de desembre: Espanya retira l’ordre de detenció contra Puigdemont
Espanya es fa enrere en la persecució judicial contra Puigdemont: el Suprem ha retirat l’ordre de detenció contra el president i els quatre consellers exiliats a Brussel·les. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha pres aquesta decisió adduint que si el jutge belga dictaminés que el president i els consellers no poden ser jutjats per rebel·lió ni per sedició, això li podria limitar la capacitat d’actuació contra ells. Bèlgica ha aixecat immediatament les mesures preventives contra els membres del govern que hi ha en el seu territori. D’aquesta manera, el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig ja poden sortir legalment de Bèlgica i només seran detinguts si tornen a l’estat espanyol.

Fotografia: Jordi Borràs

Dia 7 de desembre: L’independentisme ocupa Brussel·les
‘Europa, desperta’t!’ Amb aquest clam l’independentisme català ocupa avui els carrers de Brussel·les, la capital de la Unió Europea, per donar suport al president Puigdemont i els quatre consellers que hi ha amb ell a la capital belga. En una manifestació multitudinària, les entitats sobiranistes denuncien la manca de democràcia de l’estat espanyol, demanen l’alliberament dels presos polítics i reivindiquen la llibertat d’expressió. La gran afluència de gent ha obligat els organitzadors a canviar el recorregut de la manifestació perquè l’entrada del parc del Cinquantenari és massa petita per a engolir amb seguretat tots els manifestants. El punt de la sortida s’ha traslladat a l’altra banda del parc, on hi ha una entrada més ampla. A desgrat del mal temps i el fred, milers de persones han desfilat pels carrers amb crits de ‘Puigdemont, el nostre president’ i ‘No esteu sols’. En acabat, hi ha hagut els parlaments de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el president Puigdemont, que ha estat molt crític amb la UE. Puigdemont ha interpel·lat directament Juncker en un discurs molt dur amb el paper de la UE: ‘Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació com aquesta per a donar suport a criminals? Potser perquè no som criminals, sinó que som demòcrates.’ La policia belga ha calculat que els assistents eren 45.000, però fonts dels organitzadors parlen de 65.000. En tot cas, una de les manifestacions més grans que s’han fet mai al cor de la UE.  

Dia 11 de desembre: La Guàrdia Civil s’endú les obres cap a Sixena
Una desena de vehicles de la Guàrdia Civil arriben al Museu de Lleida, cap a les quatre de la matinada, acompanyats per tècnics aragonesos, per endur-se les obres d’art de Sixena. I ho fan enmig d’un enorme dispositiu policíac que custodia una furgoneta i un camió on carregaran les caixes. Unes hores abans, just passada la mitjanit, hi havien entrat funcionaris del museu. Una cinquantena de persones es concentraven a fora en el moment de l’arribada de la Guàrdia Civil. Els Mossos d’Esquadra tenen blindat l’entorn del museu per impedir-hi l’accés de manifestants, que cada vegada són més nombrosos, mentre els tècnics empaqueten les quaranta-quatre peces. Hi ha moments de tensió entre els manifestants i els Mossos, que han arribat a carregar. Finalment, cap a quarts de quatre de la tarda, els camions arrenquen i s’enduen 43 de les 44 obres en direcció cap a l’Aragó, on són rebudes per les autoritats.

Dia 19 de desembre: Acaba la campanya electoral més anòmala
Avui acaba la campanya electoral més insòlita de totes les que ha viscut Catalunya, marcada per l’aplicació de l’article 155, la censura de la junta electoral i el manteniment dels dirigents independentistes a la presó o a l’exili. Els partits independentistes s’han trobat amb tota mena de traves per fer arribar el seu missatge, sobretot ERC, perquè el seu candidat, Oriol Junqueras, és a la presó d’Estremera. Junts per Catalunya ha fet ús de les noves tecnologies per fer present Carles Puigdemont a tots els mítings. El bloc del 155 ha aprofitat aquesta situació, sobretot Ciutadans, per fer un gran desplegament de mitjans i bombardar l’electorat amb el seu missatge espanyolista.

Dia 21 de desembre: L’independentisme derrota el 155 i manté la majoria absoluta
L’independentisme torna a guanyar les eleccions i revalida la majoria absoluta amb 70 escons, que surten de la suma dels 34 de Junts per Catalunya, els 32 d’ERC i els 4 de la CUP. Aquest resultat és una clara derrota del bloc del 155, que no passa de 57 escons, malgrat l’ascens de Ciutadans, que amb 36 escons és el partit més votat. Tot i aquest ascens, la formació d’Arrimadas no podrà formar govern perquè el PP s’enfonsa –obté només 4 escons– i el PSC es queda en 17. Els comuns també tenen una ensopegada i Xavier Domènech obté menys escons (8) que els que tenia la Catalunya Sí que es Pot de Lluís Rabell i Joan Coscubiela (11). Tot això en una jornada electoral amb una participació rècord, que s’enfila fins al 81,94%. En clau plebiscitària, l’independentisme també guanya, amb 2.063.361 vots, mentre que l’unionisme n’obté 1.889.176. Al mig, hi ha els 323.695 vots de Catalunya en Comú.

Dia 22 de desembre: La resposta, ampliar la repressió
La primera reacció de l’estat espanyol a la victòria independentista de les eleccions és ampliar la repressió. El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que instrueix el procediment contra membres sobiranistes acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons, ha ampliat la causa al president Artur Mas; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; les ex-diputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya; i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras.

Dia 26 de desembre: Interior anuncia la retirada de la policia espanyola
Els efectius de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que el Ministeri de l’Interior va enviar a Catalunya amb l’excusa del referèndum de l’1 d’octubre deixaran Catalunya abans que acabi l’any. Així ho ha anunciat el Ministeri de l’Interior, després de diverses queixes sindicals sobre la situació dels policies. L’última, l’àpat de la nit Nadal, el qual van denunciar per les xarxes que era insuficient. L’anunci posa fi a l’anomenada operació Copèrnic, que tenia com a objectiu impedir el referèndum i que va fracassar tot i l’extrema violència emprada pels cossos policíacs espanyols, que van fer un miler de ferits. No se sap el cost de l’operació ni el nombre d’agents que hi han participat perquè l’han declarada secret d’estat.

Podeu llegir tot l’Anuari 2017:

Puigdemont exigeix a l’estat espanyol que s’assegui a negociar políticament

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha exigit a l’estat espanyol que ‘rectifiqui’, ‘repari el dany causat’ i s’assegui a ‘negociar políticament amb el govern legítim de Catalunya’. ‘Vull posar en relleu que el govern espanyol té al davant una nova oportunitat de comportar-se com la democràcia europea que assegura ser i, per tant, reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre’, ha assenyalat Puigdemont en el tradicional missatge de cap d’any, enguany gravat des de Bèlgica i difós des dels seus perfils de Twitter, Facebook i Instagram. ‘Molts ciutadans esperen que, fracassada la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l’autogovern, comenci finalment l’era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys’, ha continuat Puigdemont, ha assegurat que el 2018 el discurs de cap d’any del president es farà des del Palau de la Generalitat.

El president ha titllat de ‘vergonya’ i ‘escàndol’ el fet de tenir ‘presos polítics’. ‘En tenim quatre: el vice-president Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart’, ha recordat. ‘Els acusen, com a tots nosaltres, d’haver complert la promesa electoral i d’haver estat fidels al Parlament de Catalunya, amb l’únic propòsit de construir un país millor’, ha denunciat.

Puigdemont ha qualificat la participació del 82% a les eleccions del 21 de desembre ‘d’èxit democràtic, tant a casa nostra com a la majoria de països d’Europa’. ‘Podem estar contents, com a poble, de la nostra participació en una jornada, ara sí, sense violència ni repressió’, ha afegit. A més ha considerat que ‘som un poble democràticament madur que s’ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d’homes i dones lliures’.

El president ha afirmat que ‘la solució ràpida i indolora’ que Rajoy va proposar als socis de la Unió Europea no ha funcionat. Una proposta que, segons Puigdemont, passava per la ‘supressió de les institucions catalanes legítimes i democràtiques, intervenció de la Generalitat, convocatòria exprés de les eleccions al parlament i victòria electoral dels partits constitucionalistes, que formarien un govern autonòmic dòcil i conformista’. ‘La darrera part no ha sortit com ell somiava’, ha reblat i ha considerat que ‘als responsables d’aquesta recepta els hem de preguntar de què ha servit tanta repressió’.

Finalment, Puigdemont ha desitjat que aquest 2018 ‘sigui un any pròsper, un any de progrés i un any d’harmonia en què gaudim dels valors fundacionals de la república: llibertat, igualtat i fraternitat’.

Discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, emès des de Brussel·les el 30 de desembre de 2017

«Benvolguts conciutadans i conciutadanes,

M’adreço a tots vosaltres, en el tradicional discurs de Cap d’Any, en les circumstàncies més inversemblants imaginables. Fa només un any, ningú a Catalunya ni a Europa hagués pogut ni pensar que assistiríem a la vergonya i a l’escàndol de tenir, avui, presos polítics a les presons d’un país de la Unió Europea. I en tenim quatre: el vice-president Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. Són a la presó per les seves idees polítiques, i això ho sap tothom. Els acusen, com a tots nosaltres, d’haver complert la promesa electoral i d’haver estat fidels al Parlament de Catalunya amb l’únic propòsit de construir un país millor, amb eines verItablement eficaces i recursos que en justícia ens corresponen perquè són fruit de l’esforç del poble de Catalunya en el seu conjunt, dels 7,5 milions d’habitants.

Però malgrat aquesta situació, no volia deixar passar l’ocasió d’adreçar-vos un missatge de bons auguris pel nou any que comença i fer-vos també avinents unes breus reflexions. En primer lloc, vull agrair a tothom la seva participació a les eleccions del 21 de desembre. Gairebé una participació del 82% és un èxit democràtic històric, tant a casa nostra com a la majoria de països d’Europa. Sempre hem dit que els catalans no tenim por de les urnes, convoqui qui convoqui unes eleccions, i és per això que podem estar contents , com a poble, de la nostra participació en una jornada, ara sí, sense violència ni repressió. Gràcies per haver emès amb tanta claredat un missatge que ja no admet discussió: els catalans, pensem el que pensem, volem i sabem fer servir les urnes per resoldre les nostres aspiracions i les legítimes discrepàncies sobre com hem d’encarar el nostre futur col·lectiu. Som un poble democràticament madur que s’ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d’homes i dones lliures.

En segon lloc, vull posar en relleu que el govern espanyol té al davant una nova oportunitat de comportar-se com la democràcia europea que assegura ser i, per tant, reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya. Els ciutadans catalans i els ciutadans espanyols així ho esperen, però també ho esperen molts ciutadans europeus i els seus governs i institucions. Molts ciutadans esperen que, fracassada la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l’autogovern, comenci finalment l’era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys.

El president Rajoy va proposar als socis de la Unió Europea una solució ràpida i indolora, un remei gairebé miraculós, que resoldria el plet català abans de Nadal: supressió de les institucions catalanes legítimes i democràtiques, intervenció de la Generalitat, convocatòria exprés de les eleccions al Parlament i victòria electoral dels partits constitucionalistes, que formarien un govern autonòmic dòcil i conformista. Doncs no. La darrera part no només no ha sortit com ell somniava, sinó que el seu partit ha quedat relegat a la darrera posició i el Govern que presdeixo pot mantenir el suport parlamentari.

Als responsables d’aquesta recepta els hem de preguntar de què ha servit tanta repressió? De què ha servit perjudicar el poble de Catalunya amb la paràlisi que ha significat el 155? De què ha servit provocar tant de dolor, a les víctimes de la violència del dia 1 d’octubre, als membres del govern i la mesa del parlament, als alcaldes i als líders socials empresonats, als bombers, mestres i policies que han de desfilar pels jutjats o han de témer una delació ideològica? De què els ha servit aquest despropòsit monumental? Era aquesta la proposta espanyola per a Catalunya?

No ens resignem a aquesta mena de respostes a les nostres demandes. Tenim el dret de defensar una Catalunya molt millor i de disposar de les eines per fer-ho possibles que l’Estat ens nega sistemàticament. Com a polítics, tenim el deure de fer-ho. Per això, com a president, exigeixo al Govern espanyol i als que li donen suport que rectifiquin allò que ja no funciona, que reparin el dany causat, i que restitueixin tot allò que han destituït sense el permís dels catalans. Les urnes han parlat, la democràcia ha parlat, tothom s’ha pogut expressar. A què espera el president Rajoy a acceptar els resultats?

D’aquí un any, el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat es farà, com no pot ser d’altra manera, des del Palau de la Generalitat, ben a prop de tots els treballadors de l’administració catalana que avui suporten la intervenció barroera i a qui vull encoratjar a servir el nostre poble amb la mateixa eficàcia de sempre. Fins llavors, us desitjo de tot cor que l’any que ara comença dugui aparellades les millors perspectives per a tothom i en tots els àmbits. Espero que sigui un any pròsper, un any de progrés i un any d’harmonia en què gaudim dels valors fundacionals de la república: llibertat, igualtat i fraternitat.

Moltes gràcies i bon any 2018 a tothom.»

El STEPV avisa al PP que no tolerarà ‘cap campanya d’agressió al professorat i a l’escola’

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha exigit al Partit Popular en un comunicat que ‘deixe de fer un ús partidista de l’ensenyament’, davant la iniciativa que van anunciar els populars perquè les famílies puguen denunciar i posar en coneixement l’existència ‘d’elements catalanistes a les aules’.

STEPV també ha destacat que recentment va defensar la professionalitat del professorat valencià davant ‘acusacions interessades d’adoctrinament en diversos centres educatius per part de partits polítics com el PP, entitats de la seua esfera ideològica i determinats mitjans de comunicació’.

Però ara, amb la campanya que va anunciar la portaveu d’Educació del grup popular a les Corts, Beatriz Gascó, el sindicat considera que el PP ‘ha creuat una línia roja en plantejar una campanya de caça de bruixes cap al professorat i els centres educatius’. L’objectiu, a parer seu, ‘desgastar el govern del Botànic fent un ús partidista, novament, de l’educació’.

‘Ha estat el PP valencià qui, històricament, ha usat l’educació per als seus interessos polítics i ideològics’, subratllen des de STEPV, per posar com a exemple que ‘Tot el món recorda perfectament la iniciativa de l’exconseller Font de Mora en 2009 d’impartir Educació per a la Ciutadania en anglés, perquè el PP no estava d’acord amb aquesta assignatura’.

Un fet que ‘va provocar les mobilitzacions més multitudinàries de la comunitat educativa abans de les retallades de 2012 i següents’. ‘També va ser Font de Mora qui va expedientar el director de l’IES Las Norias de Monforte del Cid per haver permés que es col·locara un cartell del conseller cap per avall enmig d’aquelles protestes’, un expedient que ‘va ser aixecat dos anys més tard pels tribunals de justícia ‘, recorden des de l’organització docent.

‘Filó d’or’ a l’anticatalanisme
‘Ara, i en el context de la situació a Catalunya, el PP està veient un filó d’or electoral en la reactivació de l’anticatalanisme al País Valencià i no té cap escrúpol de fer servir de nou l’educació per als seus fins polítics’, asseguren des de STEPV, per a qui la postura dels populars ‘és d’una hipocresia sense límits’.

Davant d’aquesta situació, la central sindical ha reiterat la seva defensa de ‘la professionalitat del professorat i el bon saber fer’ del cos docent valencià i ha posat els seus serveis jurídics a disposició de ‘aquelles persones que siguen perseguides ideològicament pel PP.

El sindicat també ha anunciat que, paral·lelament, ha de convocar les accions que siguin necessàries per ‘posar fi a aquesta cacera de bruixes’, alhora que ha exigit una resposta ‘contundent i efectiva’ des del govern valencià.

Mallorca es manifesta a Palma per l’autodeterminació

Una manifestació amb els lemes ‘Per la Democràcia cap a la Sobirania’ i ‘A Mallorca decidim: Independència, Països Catalans’ ha recorregut els carrers de Palma en motiu de la Diada de Mallorca. La marxa estava co-organitzada per la Plataforma 31-D i el Bloc d’Unitat Popular (BUP).

El portaveu de la plataforma, Cristòfol Soler, ha demanat ‘més autogovern per a Mallorca’ i ha reivindicat la llibertat dels presos polítics. ‘Enguany hi ha més estelades que mai per aquest motiu i degut que en aquests moments l’estelada s’està convertint en un símbol de llibertat’, ha afegit.

Per la seva part, Bel Duran, membre del BUP, ha criticat que el Consell de Mallorca hagi actuat ‘d’esquenes i al marge de la plataforma i d’aquelles persones i entitats que organitzen la Diada’. ‘El Consell ha fet seu un acte popular’, ha dit.

La manifestació ha sortit des del passeig del Born i ha anat cap a les Rambles, pujant per la Costa de la Pols i arribant al carrer de Sant Miquel. Allà s’han llegit dos manifestos dedicats a la figura del militant independentista Macià Manera.

L’actor Toni Lluís Reyes ha llegit el manifest de la plataforma, on es destacava ‘la lluita del poble mallorquí’. ‘És hora de fer el nostre camí, tenim una república germana que començarà a caminar’.

El manifest del BUP l’ha llegit Bel Duran, que ha insistit a criticar les institucions per haver ‘oficialitzat la Diada’. A més, ha atacat les polítiques del govern ‘que després de dos anys de legislatura no ha abordat l’emergència social ni ha protegit el territori’.

 

[VÍDEO] Nou làpsus de Rajoy, que desitja un bon 2016

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha acabat l’any amb una nova relliscada pública. En un acte a Pontevedra (Galícia) on inaugurava l’ampliació del pont de Rande, el president espanyol ha acabat el seu discurs amb una curiós desig d’any nou: ‘Acabo desitjant-vos a tots vostès i la les seves famílies el millor per al pròxim any 2016, que, sincerament, ens cal molt a tots’.

Sí, ha dit “feliz año 2016”
M.Rajoy pic.twitter.com/MVH8xFb46N

— ((( Marc Portet i Bruguera ))) (@portet_bruguera) 30 de desembre de 2017

Duant el discurs, Rajoy havia dit que és un ‘privilegi donar la benvinguda al 2018 ampliant ponts que uneixen i no separen, gràcies al compromís que compartim amb Galícia, amb Espanya i amb Europa’. A l’acte l’acompanyaven el president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo; el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna; i la presidenta del congrès espanyol, Ana Pastor.

Alemanya torna a reclamar a Rajoy que negocïi amb Catalunya

El comissari europeu per a la Planificació Financera i Pressupost i ex-ministre-president del land alemany Baden-Württemberg, Günther Oettinger, ha reclamat al president espanyol, Mariano Rajoy, que dialogui amb Catalunya. En declaracions al setmanari Der Spiegel, Oettinger ha insistit en la mateixa línia que el govern federal d’Angela Merkel, que la setmana passada va demanar que es deixés formar govern a Catalunya.

Oettinger és membre de la CDU, el partit de la cancellera Merkel. Ha argumentat que la crisi entre Catalunya i Espanya es podria resoldre atorgant més competències a la Generalitat amb un sistema de ‘constitucions pròpies’. En aquest sentit, ha posat els sistemes federals d’Alemanya i Àustria com a exemples.

També recorda que el posicionament oficial de la Comissió Europea consisteix en mantenir-se al marge perquè ho considera un assumpte intern de l’estat espanyol. ‘Partim de la base que el cap del govern espanyol és prou hàbil com per reprendre els fils del diàleg amb Barcelona després de les eleccions’, ha dit.

Inspeccions a locals, reforç policial per l’espectacle pirotècnic i metro tota la nit: Barcelona prepara el Cap d’Any

La ciutat de Barcelona es prepara per donar la benvinguda al 2018 amb un dispositiu de seguretat especial, que implica des del reforç policial a l’entorn de l’avinguda de Maria Cristina, on se celebrarà l’espectacle de pirotècnia, fins a la inspecció prèvia dels locals que organitzen festes per comprovar que compleixen tota la normativa o els controls d’alcoholèmia i els tests de drogues en diferents punts. El servei de metro funcionarà de manera ininterrompuda durant la nit de Cap d’Any i també es reforçaran els serveis de neteja a tota la ciutat.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona reforçaran la presència a l’entorn de la plaça d’Espanya i l’avinguda Maria Cristina, on es realitzarà l’espectacle de pirotècnia, música, llum i aigua, i que aquesta vegada prendrà com a icona la tradició dels dotze grans de raïm de les campanades. També es col·locaran elements de protecció a la zona de l’espectacle, sense impedir el pas dels vehicles policials o d’emergències. A més, Bombers de Barcelona també ha preparat un dispositiu específic per garantir la seguretat de l’espectacle pirotècnic.

La zona destinada al públic serà la calçada central i la vorera costat Besòs de l’avinguda de Maria Cristina. La vorera costat Llobregat estarà tancada com a vial i zona de seguretat. L’únic accés a la zona de la celebració serà per plaça d’Espanya i, per tant, s’impedirà el pas del públic per l’avinguda Rius i Taulet i l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquestes vies es reservaran per a evacuació en cas d’emergència i per facilitar el desallotjament del públic una vegada hagi finalitzat l’espectacle.

Amb l’objectiu d’impedir actes incívics, s’establirà un dispositiu de seguretat i de control amb filtres dinàmics, format per equips de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, a l’accés de la plaça d’Espanya i al llarg de l’avinguda Reina Maria Cristina.

La música i la llum seran les protagonistes d’un espectacle multimèdia dirigit per Efimer, en què també intervindran elements escenogràfics, pirotècnics, projeccions de làser i una coreografia de les fonts dissenyats expressament per a aquesta ocasió. L’espectacle de la Font Màgica tindrà un bloc especial, dedicat a Carles Santos, pensador i músic recentment desaparegut. Des de dos quarts de 10 de la nit, hi haurà música que s’alternarà amb coreografies de les Fonts de Montjuïc i, a dos quarts de 12, arrancarà l’espectacle central que, després de les campanades, acabarà amb el piromusical d’Any Nou.

Talls de trànsit i afectacions a vianants
Per muntar les estructures de l’espectacle, s’ha tancat la vorera costat Llobregat de l’avinguda de Maria Cristina i s’ha deixat lliure pel pas de vianants el tram de vorera situat entre els estanys i la calçada, fins diumenge. També s’ha tancat la passarel·la costat Llobregat i les escales d’accés a la plaça de Carles Buïgas des de l’avinguda Rius i Taulet.

Fins diumenge a les 7 del vespre, les escales mecàniques del costat Besòs de l’avinguda estan en funcionament per facilitar els accessos al parc, excepte en aquells moments puntuals que les necessitats dels treballs de muntatge i la seguretat requereixin tancar-les.

Amb motiu de l’assaig general a les 8 del vespre d’aquest dissabte, es preveu tallar el trànsit a l’avinguda de Maria Cristina i procurar que la Rius i Taulet es mantingui lliure per a la circulació.

A les 5 de la tarda de diumenge, es tancaran tots els accessos de vianants al voltant de la zona de la pirotècnia. L’entorn del Palau Nacional es tancarà a dos quarts d’11 de la nit, quan es talli el trànsit de l’avinguda dels Muntanyans.

També a partir de les 7 del vespre de l’últim dia de l’any o quan la concurrència de públic ho faci necessari, es tallarà el trànsit a l’avinguda de Maria Cristina, així com a l’avinguda de Rius i Taulet i l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia entre els carrers Guàrdia Urbana i Mèxic.

Efectius de neteja
L’operatiu de neteja previst per Cap d’Any contempla un reforç dels equips desplegats a la zona de la plaça d’Espanya i l’avinguda de Maria Cristina; un dispositiu extraordinari en què participaran 45 operaris de neteja. També es col·locaran 40 lavabos químics, quatre d’ells adaptats per a persones amb diversitat funcional. Els equips de neteja treballaran conjuntament amb la Guàrdia Urbana, tant amb tasques prèvies a l’inici dels actes com en la neteja posterior de tota la zona.

A l’entorn de plaça Espanya i a l’avinguda de Maria Cristina s’instal·laran bujols de vidre perquè els participants a la celebració puguin canviar el vidre que portin per gots de plàstic. Per realitzar el bescanvi, hi haurà dos promotors cívics amb el suport de 26 auxiliars. També hi haurà un reforç del dispositiu de neteja en zones com plaça de Catalunya i la Rambla.

Dispositiu a tota la ciutat
A part de la zona que acollirà l’espectacle per acomiadar el 2017 i donar la benvinguda al 2018, la Guàrdia Urbana, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, també establirà un dispositiu de prevenció a la plaça de Catalunya i altres zones, principalment al centre de la ciutat, on se solen concentrar grups de persones per celebrar el Cap d’Any. Els policies vetllaran per garantir el descans dels veïns i vigilar les activitats il•legals que es podrien arribar a cometre a la via pública.

La Guàrdia Urbana reforçarà la seguretat viària durant la nit de Cap d’Any a Barcelona, amb controls d’alcoholèmia i test de drogues a diferents punts de la ciutat que han de servir per prevenir accidents.

Inspeccions a locals
La Guàrdia Urbana, conjuntament amb el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), han inspeccionat aquest desembre els locals de concurrència pública que organitzen festes per Cap d’Any per comprovar que compleixen la normativa. L’excés d’aforament, el consum de begudes alcohòliques per part de menors o a la via pública i els soroll són les infraccions que més es vigilen durant la nit de Cap d’Any. A més, s’actuarà contra les festes no autoritzades, tant a l’interior dels locals com a la via pública.

Paral·lelament s’ha actuat contra la publicitat no autoritzada en façanes i mobiliari urbà, amb especial atenció a les que pot incitar al consum indiscriminat de begudes alcohòliques. També s’han establert dispositius de protecció dels menors amb relació al consum de begudes alcohòliques i drogues.

2.323 denúncies en inspeccions a locals durant el 2017
La Guàrdia Urbana ha realitzat un total de 1.121 actes d’inspecció en locals de concurrència pública durant aquest any, que han derivat en un total de 2.323 denúncies. El motiu més comú és la manca d’assegurança de responsabilitat civil (192 denúncies), seguit per la falta de limitador de so amb registrador (110) i de la documentació obligatòria (106); l’incompliment de l’horari (101); la insuficiència o mal funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis o la interposició d’elements que impedeixin la visió o l’ús dels equips contra incendis (98); la realització d’una activitat diferent de la llicència (93) o bé la manca del rètol amb el límit d’aforament (87).

67 hores sense interrupció del metro
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) tornarà a posar a disposició de manera ininterrompuda el servei de metro durant tota la nit de Cap d’Any. Durant 67 hores, des de les 5 del matí d’aquest dissabte i fins que finalitzi el servei de dilluns, 1 de gener, a les 12 de la nit, el metro no s’aturarà. Aquest servei pretén facilitar els desplaçaments ràpids i segurs dels ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Per arribar a l’avinguda de Maria Cristina, l’Ajuntament de Barcelona recomana el metro, concretament l’estació d’Espanya (L1 i L3), la més propera, i també les d’Hostafrancs (L1), Tarragona (L3), Rocafort (L1) i Poble Sec (L3). Un desplegament especial de personal ajudarà a regular els fluxos de passatgers en aquestes estacions, tant a l’inici com al final de la festa.

Pels preparatius de la festa, hi haurà desviaments en les línies de bus de TMB que circulen per la zona, inicialment la 13, la 23 i la 150, afectacions que es podrien ampliar a altres línies segons les restriccions de trànsit a la plaça d’Espanya i l’afluència de públic.

Pàgines