La majoria progressista del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha conclòs que la constitució no prohibia pas la concessió d’amnisties en les deliberacions sobre l’esborrany de sentència que proposa de validar la llei d’amnistia al procés i que s’espera que sigui avalat al final del ple monogràfic que es du a terme aquesta setmana al tribunal.

Segons que ha informat el TC, en la primera part del ple d’avui, s’ha debatut si la constitució permetia una llei d’amnistia en abstracte. L’opinió majoritària dels magistrats ha considerat que no la prohibia i que, per tant, el legislador podia aprovar lleis d’amnistia.

Els magistrats han avançat així en el debat sobre la llei d’amnistia propiciat pel recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra tota la norma jurídica, la ponència de la qual ha recaigut en la vice-presidenta del TC, la magistrada Inmaculada Montalbán, del sector progressista.

Ahir, en la primera sessió d’aquest ple monogràfic, van analitzar la petició del PP, del senat i de tres magistrats conservadors –Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel– perquè el TC presentés la seva pròpia qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) o almenys esperés que contestés a les fetes pels altres tribunals, però la majoria progressista també ho va rebutjar.

La deliberació, que es fa per blocs temàtics, continuarà amb l’estudi de si aquesta llei d’amnistia en particular és constitucional. Finalment, els magistrats estudiaran les impugnacions específiques que els populars fan a determinats articles de la norma jurídica.

Cada bloc tindrà un debat en què es donarà veu a tots els magistrats, per la qual cosa els terminis seran marcats per aquestes intervencions. No obstant això, les fonts jurídiques consultades per Europa Press confien que el TC emetrà la sentència dijous o divendres a tot estirar.

Majories

El ple és constituït per 10 magistrats dels 12 que el formen habitualment, amb una majoria progressista de 6 a 4. Aquesta aritmètica, que ha funcionat de manera assídua en aquest TC, porta les fonts consultades a assumir que el grup majoritari s’imposarà també per aprovar la ponència sense canvis de gran importància.

Cal recordar que el magistrat Juan Carlos Campo es va apartar voluntàriament de tots els assumptes relacionats amb l’amnistia perquè en els informes que va signar com a ministre de Justícia per a indultar als condemnats pel procés va dir que era “clarament inconstitucional”.

A la seva baixa es va afegir la del magistrat conservador José María Macías quan es va acceptar la recusació proposada per la fiscalia, que entenia que estava contaminat per fallar sobre l’amnistia perquè com a vocal de l’anterior Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia informat sobre la llei en el marc del tràmit parlamentari.

La sortida de Macías va causar un profund malestar en el bloc conservador que ha anat creixent. Les fonts consultades retreuen el “secretisme absolut” amb què es va gestar la ponència de Montalbán, malgrat que finalment es va donar a conèixer el seu sentit en els mitjans de comunicació abans no fos repartida entre tots els magistrats.

Apunten també als acords successius presos pel president del TC, Cándido Conde-Pumpido, que han desoït les peticions procedents del sector minoritari. En aquesta línia, recorden que primer va descartar de frenar la sentència de l’amnistia pel TJUE i després es va limitar a habilitar dilluns i divendres per a aquest ple, quan Arnaldo li va demanar d’estendre la deliberació al juliol. D’una altra banda, consideren aquestes sol·licituds maniobres dilatòries.

El govern espanyol ha anunciat que autoritzava l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, però n’ha endurit notablement les condicions, fins a l’extrem que podria fer desistir el BBVA de l’operació.

En concret, el govern espanyol obliga el BBVA, si guanya l’OPA, a mantenir durant tres anys el Sabadell com a banc completament independent, fet que no li permetria d’aprofitar les sinergies de mercat. Aquest període es podria allargar dos anys més, d’acord amb un informe que s’hauria de presentar al cap dels tres primers anys de l’operació.

Després de més d’un any d’estira-i-arronses, l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell encara la recta final. Si el BBVA no hi recorre judicialment en contra, com l’entitat ha insinuat aquests darrers dies, la decisió del consell de ministres serà l’últim pas abans els accionistes del Sabadell no decideixin si accepten definitivament l’oferta del BBVA, en una votació que és previst que es faci aquest estiu mateix.

El govern català, l’espanyol i els agents socials, bel·ligerants contra l’OPA

Tant el govern català com l’espanyol s’han oposat públicament i repetidament a l’operació, i n’han criticat la forma i el fons. L’argument del govern espanyol és que la hipotètica absorció del Sabadell en l’estructura del BBVA augmentaria la concentració del sistema bancari espanyol, reduiria la xifra de grans entitats financeres d’un 25% –és a dir, de les quatre actuals a tres– i faria perillar l’estabilitat del sector: si l’operació anés endavant, de fet, el Principat passaria a tenir el nivell de concentració bancària més alt de tot Europa; ara mateix, tan sols Xipre el supera. Tant la Generalitat com el govern espanyol han coincidit a assenyalar que l’augment de la concentració bancària que resultaria de l’operació podria tenir, també, un efecte perjudicial en la concessió de crèdit al país, que perjudicaria especialment els agents empresarials amb menys múscul econòmic: pimes i autònoms.

L’oposició a l’operació transcendeix els equips de govern actuals de la Moncloa i la Generalitat. L’executiu Aragonès, per exemple, ja s’oposà frontalment a l’OPA quan el BBVA la proposà per primera vegada, la primavera de l’any passat: la consellera d’Economia d’aleshores, Natàlia Mas, defensà que l’operació –la primera de la història recent que es presenta com una OPA hostil i no pas com un procés negociat entre entitats– “seria perjudicial per a l’interès públic”.

Els agents socials i econòmics també s’han pronunciat contra l’OPA; el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, diu que hi ha un clamor social i empresarial per a aturar l’operació. Tant Sánchez com Illa –i, anteriorment, Mas– han coincidit a augurar que l’operació implicarà riscs significatius per a l’ocupació, una preocupació de què els sindicats s’han fet ressò: en un escrit enviat al Ministeri d’Economia espanyol el mes passat, CCOO i UGT alertaren dels “riscs econòmics, socials i laborals” de l’operació. Calculen que es perdrien entre 7.684 i 10.567 llocs de feina directes si l’OPA reeixís, una retallada que afectaria especialment els treballadors de més de cinquanta anys: si s’hi afegeixen els llocs de feina indirectes, la xifra podria superar els 30.000. Ambdues entitats han avisat, també, que l’OPA implicaria el tancament eventual d’un nombre d’oficines que oscil·laria entre 589 i 883, cosa que perjudicaria desproporcionadament la gent gran i més col·lectius vulnerables.

El desequilibri territorial ha estat un altre dels grans arguments que ambdós governs han adduït per oposar-se a l’operació, i que els cercles empresarials catalans no han dubtat a subscriure. En un comunicat publicat a mitjan maig, el Cercle d’Economia lamentà que l’OPA “accentua el desequilibri territorial” en detriment de Barcelona i en benefici de Madrid, i constatà que la hipotètica absorció del Sabadell al BBVA implicaria el trasllat eventual a la capital espanyola de gran part dels recursos i centres de decisió de l’entitat, amb el perjudici ocupacional subsegüent.

Els socis d’investidura collen Sánchez per l’OPA

El govern espanyol ha exhaurit les vies per a endarrerir la consecució de l’operació, que legalment no pot blocar. Aquest maig, organitzà una consulta inaudita sobre l’operació. Tot i no ser vinculant, molts analistes l’han interpretada com una mesura de pressió: mai no s’havia consultat el públic sobre una operació mercantil entre ambdues empreses privades. Citant “la utilitat” de la consulta com a “mecanisme addicional d’informació”, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, anuncià a final del mes passat que elevaria l’OPA al consell de ministres. Va reiterar l’impacte potencial de l’operació en la concentració sectorial, la protecció dels treballadors i la cohesió territorial.

Poques setmanes abans, l’operació –que ja havia obtingut el vist-i-plau del Banc Central Europeu (BCE)– va ser aprovada per la CNMC, fins i tot amb el suport del conseller designat per Junts, l’ex-cap dels Mossos Pere Soler. Tanmateix, la CNMC fixà un seguit de condicions per a donar via lliure a l’operació, incloent-hi la necessitat de garantir la presència de caixers i oficines del Banc Sabadell en zones poc poblades o de rendes baixes, com també la necessitat de vetllar per la concessió de crèdits a pimes. La majoria d’aquestes condicions es mantindran vigents durant tres anys, amb una pròrroga opcional de dos anys, en el cas del crèdit a pimes, i d’un any i mig, en el cas dels caixers i oficines.

El consell de ministres, tanmateix, tan sols pot pronunciar-se sobre l’OPA en relació amb l’interès general –és a dir, en termes referents a l’impacte de l’operació en l’ocupació, la cohesió social o bé l’accés als serveis financers– i, a partir d’ací, imposar les condicions que consideri necessàries. Es preveu que la decisió del consell no se sabrà fins després del tancament del mercat (a partir de les 17.30) per a no perjudicar la cotització de les entitats implicades.

La decisió del consell de ministres, pocs dies després de l’esclat de l’escàndol del cas Cerdán, arriba en un moment polític especialment delicat per a l’executiu espanyol. Tant Junts i Esquerra com Sumar, tres socis clau en la fràgil majoria parlamentària que apuntala l’executiu de Sánchez, han estat especialment crítics amb l’operació, que a efectes pràctics significaria la fi d’un dels grans titans empresarials catalans i desplaçaria –encara més– el centre de gravetat del sistema bancari i financer espanyol a Madrid.

Sumar, soci de govern del PSOE, també ha estat implacable amb la proposta d’absorció del Sabadell al BBVA: Yolanda Díaz, cap del partit i ministra de Treball espanyola, ha alertat Sánchez que facilitar l’OPA seria un “error gravíssim”, atesos els efectes perjudicials que els sindicats preveuen que tindria en l’ocupació al sector bancari.

El BBVA ensenya les dents

Ara s’ha de veure, també, com reaccionarà el BBVA a les condicions del consell de ministres espanyol. Aquests darrers dies, Torres ha advertit que l’entitat considerava que la legislació espanyola no permetia a l’executiu d’endurir les condicions fixades per la CNMC, de manera que és probable –tal com insinuà Torres mateix la setmana passada– que el BBVA recorri contra la decisió del consell de ministres a la justícia. En la darrera operació d’aquestes característiques a l’estat espanyol, la fusió del 2011 entre Antena 3 i La Sexta, el govern espanyol intervingué únicament per suavitzar, i no pas endurir, les condicions estipulades pels reguladors.

Aquestes darreres setmanes, de fet, entitats i partits contraris a l’OPA –dels sindicats majoritaris als socis d’investidura catalans de Sánchez– han demanat al president espanyol que endurís prou les condicions per dificultar l’operació i, així, pressionar el BBVA perquè se’n desdigués –o, si més no, es trobés obligat a recórrer a la via judicial, cosa que endarreriria la consecució de l’OPA uns quants mesos, si més no.

Una vegada sabudes les condicions del consell de ministres, i sempre que el BBVA decideixi de no impugnar-les a la justícia, l’entitat haurà d’actualitzar el fulletó de l’OPA; és a dir, el document que l’entitat enviarà als accionistes del Sabadell per informar-los dels detalls de l’operació. Una volta la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) aprovi el document, el BBVA s’encarregarà de publicar-lo i de pactar amb els reguladors el calendari d’acceptació de l’oferta d’adquisició als accionistes del Sabadell, que podria ser entre quinze dies i setanta. Aquest calendari determinarà els terminis definitius de l’operació –que, si tot va com és previst, no s’hauria d’allargar més enllà del setembre.

La Comissió Europea podria actuar per “eliminar restriccions injustificades”

La Comissió Europa avui ha dit que si fos necessari exerciria les competències per “eliminar qualsevol restricció injustificada en el mercat únic imposada pels estats membres”, després d’haver sabut les condicions anunciades pel govern espanyol.

“Recordem que qualsevol restricció imposada per un govern per aprovar una transacció ha de ser excepcional, proporcionada i justificada per raons d’interès general”, ha afirmat un portaveu de la Comissió. L’executiu comunitari ha apuntat que prenia nota de la decisió del govern espanyol, però alhora ha afegit que no comentava casos individuals.

Ex-ministres i ex-alts càrrecs del PSOE han enviat una carta a Pedro Sánchez en què li demanen una “renúncia immediata” com a secretari general del PSOE. Segons el contingut de la carta, avançat per El Independiente, el propòsit és “salvaguardar la dignitat dels votants” i “restituir l’honor del PSOE i la seva militància”.

És per aquest motiu que consideren urgent la decisió i complir el “compromís electoral de regeneració democràtica”. En la carta lamenten el deteriorament greu que han causat les darreres vinculacions del partit amb casos de corrupció, sobretot en persones de màxima confiança del president espanyol, com ara José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ex-secretaris d’Organització del partit.

Entre els signants hi ha personalitats com ara José Barrionuevo, ex-ministre d’Interior; Eduardo Blanco, ex-director general d’Esports; Alejandro Cercas, ex-diputat; Eligio Hernández, ex-fiscal general de l’estat espanyol; César Antonio Molina, ex-ministre de Cultura, i Javier Sánz de Cosculluela, ex-ministre de Transports.

El president del govern de l’Aragó, Jorge Azcón, sol·licitarà al Tribunal Suprem espanyol l’execució forçosa i immediata de la sentència que obliga a retornar a l’Aragó les pintures murals del monestir de Sixena. Azcón ha dit que la sentència s’executaria “de grat o per força”, tot i que ha assenyalat que la cosa més important era no es malmetessin les pintures.

El MNAC va presentar ahir en seu judicial a Osca la petició d’incident d’execució mitjançant un escrit en què manifesta la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil.

El MNAC comunica al jutjat d’Osca que no pot traslladar les pintures de Sixena sense malmetre-les

En l’escrit, com va anunciar després de la reunió del patronat de la setmana passada, també assenyala la impossibilitat de fer el trasllat de les pintures murals per a restituir la sala capitular del monestir de Sixena sense posar-les en risc.

El govern de l’Aragó ja havia retirat els seus tècnics del grup de treball per al trasllat de les obres.

La diputada de Més-Compromís al congrés espanyol Àgueda Micó ha dit avui en conferència de premsa que el seu partit no donava pas per acabada la legislatura, sinó que tenia molt temps per a desenvolupar-se. Com que podien restar dos anys, ha dit que el seu partit necessitava tenir “les mans lliures” per a fer tot el control i la fiscalització al govern espanyol i al Partit Socialista.

El Consell Nacional de Més-Compromís va aprovar ahir la sortida del grup parlamentari de Sumar i adscriure’s al grup mixt amb el 92,68% dels vots. La decisió es farà efectiva una vegada es faci l’executiva nacional del partit. Micó ha dit que factors diversos han fet que una àmplia majoria ho avalés: “Hem tingut conflictes a l’hora de poder exercir la nostra plena autonomia.”

Més-Compromís trenca amb Sumar i Àgueda Micó passa al grup mixt al congrés espanyol

Sobre això, Micó s’ha referit al punt d’inflexió, quan es va presentar el pla de treball per a la comissió d’investigació de la gota freda i van demanar la compareixença de Sánchez: “Si no està en marxa, és perquè es va vetar que la poguérem tirar endavant tan ràpid com volíem.” 

Ha afegit que la recuperació de les comarques danyades per la gota freda encara era lenta i ha subratllat que el govern espanyol havia de donar explicacions. “Necessitem tenir tots els instruments a favor nostre per a representar els interessos dels valencians. També els instruments de control al govern.”

Lluita contra la corrupció

De fet, ha dit que això s’havia fet més evident després de tots els casos de corrupció que s’havien sabut aquests darrers dies. “Ens hem de caracteritzar per la lluita contra la corrupció. Combatem la del PP, però també la de PSOE. S’ha de combatre vinga d’on vinga, caiga qui caiga.”

La portaveu de Sumar al congrés espanyol, Verònica Barbero, ha promès que farà autocrítica després de la decisió de Més-Compromís i ha dit que manté la mà estesa per a conservar la unitat d’acció política.

El jutge Juan Carlos Peinado, instructor de la causa contra Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez, ha demanat al Tribunal Suprem espanyol que investigués el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts espanyol, Félix Bolaños, per presumpta malversació de diners públics i fals testimoni. Hi veu indicis de “responsabilitat penal.”

Peinado ha emès una exposició raonada en què ha apuntat que Cristina Álvarez, assessora de Gómez, suposadament havia estat contractada amb fons públics per fer funcions de caràcter privat.

Segons que argumenta el jutge, el ministre Bolaños, en la seva declaració com a testimoni sobre aquest afer, no va respondre “amb veracitat”, tot i haver declarat sota jurament.

Israel i l’Iran han entrat aquest matí en un alto el foc fràgil, després de dotze dies d’enfrontaments que havien encès les alarmes d’un conflicte regional. Tot i això, l’acord s’ha vist compromès gairebé de seguida, amb acusacions creuades d’atacs entre els dos països tan bon punt han reconegut l’inici de la treva.

El president dels Estats Units, Donald Trump, que ahir al vespre va anunciar l’alto el foc, ha reconegut davant els mitjans que tant Israel com l’Iran n’havien vulnerat els termes. Ha matisat, però, que no estava segur si havia estat intencionat. En un missatge a les xarxes socials, ha instat Israel a aturar els bombardeigs contra l’Iran: “PORTEU ELS VOSTRES PILOTS A CASA, ARA!”

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha acusat l’Iran d’haver llançat una onada de míssils contra territori israelià i ha dit que ha ordenat a l’exèrcit que respongués amb contundència a la suposada violació de l’acord. Ara bé, la televisió estatal iraniana ha desmentit el llançament de míssils en un missatge al seu canal de Telegram.

A més, l’Iran ha acusat Israel d’haver començat tres onades d’atacs poc després que Trump anunciés l’entrada en vigor de la treva. El govern israelià encara no ha respost públicament a aquestes acusacions.

L’exèrcit d’Israel ha denunciat el llançament de míssils des de l’Iran, poc més d’una hora després de l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, de l’entrada en vigor d’un alto-el-foc, sense que Teheran se n’hagi pronunciat ara com ara. “Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han identificat que recentment s’han llançat míssils de l’Iran cap al territori de l’estat d’Israel”, ha dit l’exèrcit en un comunicat, en què ha destacat que els sistemes de defensa treballaven per interceptar els llançaments.

El ministre de Defensa, Israel Katz, diu que ha instruït les FDI perquè responguin amb contundència a la vulneració de l’alto-el-foc per part de l’Iran amb atacs intensos contra objectius del règim al cor de Teheran. En una nova publicació a la seva xarxa social, Trump ha demanat a Israel que no llenci les bombes, perquè si ho fa suposaria “una violació major” de l’acord. “Porteu els vostres pilots a casa”, ha dit.

Així mateix, l’exèrcit israelià ha reclamat a la població que es dirigís als refugis i que hi romangués fins a nova ordre, després d’haver activat les alertes en el nord del país. “La defensa no és hermètica, per la qual cosa s’han de continuar complint les instruccions del comandament intern”, ha resolt.

Acord de l’alto-el-foc

Trump ha anunciat a primera hora d’avui que l’acord d’alto-el-foc ja estava en vigor i el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ho ha confirmat i ha destacat que havia pres la decisió perquè considerava que havia aconseguit els objectius de la seva ofensiva contra l’Iran, i ha advertit que respondria amb força si Teheran llancés nous atacs contra el seu territori.

Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araghchi, havia negat l’existència d’un acord d’alto-el-foc amb Israel i va declarar que les autoritats iranianes prendrien una decisió més endavant, si bé va dir: “Sempre que el règim israelià cessi la seva agressió il·legal contra el poble iranià a tot tardar a les 4.00, no hi ha intenció de continuar amb la nostra resposta.”

El conflicte va esclatar el 13 de juny, quan Israel va llançar una ofensiva militar contra l’Iran, a què diumenge es van afegir els Estats Units amb un seguit de bombardaments contra tres instal·lacions nuclears de l’Iran, que va respondre llançant un atac amb míssils contra una base nord-americana a Catar, de què havia avisat Washington i que es va saldar sense víctimes.

Des de llavors, les autoritats de l’Iran han elevat a més de sis-cents els morts arran dels atacs de l’exèrcit d’Israel, al mateix temps que més de 4.700 persones han estat ferides.

Un home ha mort aquest matí en un incendi a un centre de primera acollida a la Zona Franca de Barcelona, segons ha explicat el tercer tinent de batllia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior de Barcelona, Albert Batlle.

A més, vuitanta-set persones han hagut de ser evacuades per l’incident. Els usuaris del centre reben atenció en uns altres centres assistencials.

De moment, segons fonts policials consultades per EFE, els Mossos no han trobat indicis de criminalitat ni de la participació d’altres persones en el succés, ja que tot apunta que hauria estat la mateixa víctima qui, accidentalment o voluntàriament, hauria provocat el foc.

Els Bombers de Barcelona han rebut l’avís passades les sis del matí i s’han activat molt de pressa, atès que el parc de bombers és just davant d’aquest centre, que atén persones vulnerables, especialment sense-sostre. És un incident que no té res a veure amb la revetlla.

Uns 260.000 vehicles tornaran avui a l’àrea de Barcelona en l’operació retorn del pont de Sant Joan a Catalunya, segons la previsió del Servei Català de Trànsit, que ha habilitat més de vuitanta quilòmetres de carrils addicionals. En concret, Trànsit preveu que l’operació retorn es concentri entre les 12.00 i les 00.00 d’avui.

En la sortida, entre les 15.00 de divendres i la mateixa hora de dissabte van sortir de l’àrea de Barcelona 485.800 vehicles, un 3,5 % més dels 470.000 prevists. En l’operació sortida va haver-hi retencions fins de 16 quilòmetres, divendres, i de 24 dissabte, especialment a la AP-7, que va tornar a ser la via més transitada.

Com va passar en la sortida, en l’operació tornada s’instal·laran més de 80 quilòmetres de carrils addicionals en el retorn a Barcelona per la AP-7 nord entre Sant Celoni i Montornès del Vallès (Vallès Oriental), la AP-7/B-23 entre Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Molins de Rei (Baix Llobregat) i la C-32 nord entre Sant Andreu de Llavaneres i Montgat (Maresme), amb limitació de velocitat a 100 quilòmetres per hora. A més, els camions tindran limitacions en alguns trams de la AP-7, on hauran de circular pel carril dret, no podran avançar i no podran superar els 80 quilòmetres per hora.

Lloc: Plaça de l'Església

Un nadó d’un mes ha estat ferit greu a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) amb cremades de primer i segon grau al cap causades per un petard. Els bombers hi han intervingut després d’haver rebut un avís a les 22.08 per un incendi de vegetació en un solar del carrer dels Til·lers. En arribar-hi, han trobat la família i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha traslladat el nadó a l’àrea infantil de l’Hospital Vall d’Hebron.

La revetlla de Sant Joan ha causat una activitat molt elevada als serveis d’emergències. Els Bombers de la Generalitat han rebut entre les 20.00 i les 2.00 un total de 1.058 avisos. En paral·lel, el telèfon d’emergències 112 ha rebut fins a les 7.00 un total d’11.857 trucades vinculades a 5.326 expedients relacionats amb la revetlla, concentrats principalment entre les 22.00 i la 1.00.

Per a la revetlla, el cos de bombers ha mobilitzat 507 bombers i comandaments de parc (un 50% més que en una guàrdia ordinària), 33 comandaments superiors (un 31% més) i 34 operadors de les sales de control de les regions i de la sala central (un 32% més).

A més, a Barcelona s’ha tancat amb 33 persones detingudes per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra i 330 intervencions dels Bombers. D’aquestes, 97 han estat per incendis, segons ha informat el tercer tinent d’alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior de Barcelona, Albert Batlle. El foc més rellevant ha estat el de la carretera de les aigües on s’han cremat 2,5 hectàrees de terreny.

Batlle també ha explicat que s’han presentat 367 denúncies a la policia durant la nit i ha destacat la “celeritat” amb la que s’han reobert les platges, d’on els equips de neteja han retirat fins a 65 tones de brutícia. En total hi ha hagut 92.000 assistents a les platges de Barcelona.

Sense incidents destacats a València A les platges de València la nit ha transcorregut sense incidents destacats i s’ha tancat amb 193 atencions, 55 de les quals per intoxicacions, 35 per cremades, 31 per ferides, 22 per traumatismes, 9 per lipotímies, i 8 per crisis d’ansietat, entre més causes, amb 7 trasllats a centres hospitalaris.

Avui, 24 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Recta final de l’OPA del BBVA al Sabadell: el consell de ministres espanyol té la darrera paraula
• Els Deu d’Alaquàs, els pares de l’autogovern, mig segle deprés de la detenció per la policia franquista
• Nova reunió del Consell d’Afers Generals sense el català a Europa a l’ordre del dia
• El règim iranià, tocat però no enfonsat, apunta contra els Estats Units i el món
• Joan Pons (el Petit de Ca l’Eril): “No tinc WhatsApp. No n’he tingut mai”
• Els llibres més perillosos de les biblioteques victorianes
• Montserrat i l’anormalitat dels tirans | Editorial de Vicent Partal
• Des de Montserrat: a favor de la lluita nacional catalana | Opinió contundent de Teresa Forcades
• Els enemics dels gossos són els meus enemics | Mail obert de Marta Rojals
• L’insubornable mariscal Sellarès | Mail obert de Martí Estruch

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que les autoritats d’Israel i de l’Iran havien arribat a un acord de “cessament total i complet” del foc que entraria en vigor a les set del matí, hora d’Israel (sis del matí hora catalana), i tindria una durada de dotze hores.

“Felicitats a tothom! S’ha arribat a un acord ple i total entre Israel i l’Iran perquè hi hagi un cessament total del foc (aproximadament a partir de sis hores, quan Israel i l’Iran hagin completat les seves missions finals en curs), que durarà dotze hores, moment en què es considerarà que la guerra s’ha acabat!”, ha escrit a la seva plataforma, Truth Social.

Aquest matí, Trump ha dit que l’alto-el-foc ja estava en vigor, però el ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Seyed Abbas Araghchi, ha negat que hi hagués cap acord. “Si Israel atura l’agressió il·legal contra el poble iranià, l’Iran no té intenció de continuar la seva resposta”, ha dit Araghchi a la xarxa X. De fet, Teheran ha posat de termini les quatre de la matinada d’avui, moment en què ha aturat les seves operacions militars, segons Araghchi.

Per part seva, les forces armades d’Israel han informat aquesta matinada d’atacs a l’oest de l’Iran “en les últimes hores”, però el govern de Benjamin Netanyahu ha confirmat l’acceptació de l’acord d’alto-el-foc avui al matí.

L’oficina de Netanyahu ha indicat en un comunicat a la xarxa social X que havien acceptat la proposta de Trump, atès que han dit que s’havien aconseguit els objectius de l’operació. Han afegit que la decisió havia estat adoptada “en total coordinació” amb el mandatari nord-americà. L’oficina de Netanyahu ha destacat a més que Israel respondria “amb força” a qualsevol vulneració de l’alto-el-foc i ha demanat a la població que continués respectant les instruccions de seguretat fins que s’hagués confirmat un compliment total de la treva.

Els detalls de la treva

Trump ha dit que l’Iran començaria la treva, seguit d’Israel “a la dotzena hora”, i que, al cap de vint-i-quatre hores, el món celebraria el final oficial de la “guerra de dotze dies”. “Durant cada cessament del foc, l’altra part es mantindrà en pau i respecte”, ha afegit. Ha felicitat tots dos països “per la resistència, el valor i la intel·ligència” per a posar fi a la guerra.

“És una guerra que podria haver durat anys i destruït tot el Llevant, però no ha passat, i no passarà mai! Que Déu beneeixi Israel, que Déu beneeixi l’Iran, que Déu beneeixi el Llevant, que Déu beneeixi els Estats Units d’Amèrica, i que Déu beneeixi el món!”, ha acabat.

Poc després de l’anunci, el vice-president dels Estats Units, JD Vance, ha lloat el mandatari en una entrevista a la cadena Fox News per haver aconseguit que el pacte arribés a bon port.

“De fet, treballàvem en això just quan he sortit de la Casa Blanca per venir aquí. De manera que és una bona notícia que el president hagi assolit l’objectiu”, ha declarat. “L’Iran és incapaç de construir una arma nuclear amb l’equip que té, perquè ho hem destruït”, ha afegit.

Alguns atacs aquestes darreres hores

A Israel, tres persones han mort i vuit han estat ferides, pel cap baix, després d’un atac amb míssil de territori iranià que ha impactat a Beersheba, al sud del país. Ha passat poques hores després de l’anunci de l’alto-el-foc.

Per la seva banda, l’exèrcit israelià ha anunciat que havien atacat llançamíssils a l’oest de l’Iran, que presumptament estaven preparats per disparar. L’exèrcit israelià ho ha anunciat poc després d’haver rebut l’atac iranià.

Iniciativa-Compromís ha destacat que mantenia el seu “compromís del 23-J” i ha optat per la continuïtat dins Sumar basant-se en l’acord electoral assolit. També ha apel·lat a la unitat de l’esquerra per a lluitar contra la corrupció. Tot plegat, després del resultat del consell nacional de Més, el partit majoritari de Compromís, que ha aprovat amb un 92,68% dels vots d’abandonar el grup parlamentari de Sumar al congrés espanyol i adscriure l’acció política al grup mixt.

Sobre aquesta decisió, ha enviat un missatge al seu soci subratllant que no era el moment de fer petits els espais ni de patriotisme de les sigles, sinó d’ampliar aliances plurals de tota l’esquerra per aportar esperança, seguretat i ètica al moment actual. Així, posa de manifest que la divisió dins Compromís continua vigent, tot esperant que es reunisca l’executiva nacional de la confluència valenciana.

En un comunicat, la formació ha indicat: “L’última executiva d’Iniciativa-Compromís, branca ecosocialista de la coalició Compromís, per unanimitat, va manar al seu diputat al congrés, Alberto Ibáñez, seguir treballant per una agenda progressista, verda i valencianista.”

“Per això, en el 23-J, 402.813 valencianes van confiar en una plataforma plural de tota l’esquerra valenciana. Buscar mantenir i ampliar aquestes aliances ha de ser una prioritat tant al País Valencià com a Espanya”, han afegit.

Iniciativa-Compromís diu que és una agenda contundent contra la corrupció, “i més després de saber el paper dels dos últims secretaris d’Organització del PSOE”, en referència a les presumptes manipulacions en contractes públics per part de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, de l’ex-ministre de Transports espanyol i també ex-secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, i de l’ex-assessor d’Ábalos Koldo García.

També han remarcat que era una agenda que pretenia d’aplicar les mesures que havia engegat el govern del Botànic el 2015: “Suposen un punt d’inflexió no només en la lluita contra la corrupció, sinó en una major democratització de l’estat, i fan més fàcil i rigorosa l’acció de fiscalització i control per part no només dels partits polítics sinó de la ciutadania.”

I han afegit: “Una agenda que avance en integritat pública, drets socials, habitatge i lluita contra el negacionisme climàtic com a millor alternativa a l’auge del feixisme global, especialment, quan som conscients del que ha suposat el Consell de Carlos Mazón i els ultres de Vox.”

Finalment, han fet una crida a aprofitar la resta de legislatura per accelerar les mesures dirigides a la majoria social. “Una legislatura en la qual, per continuar, i sempre que no descobrim res pitjor, el PSOE ha de recuperar la confiança dels socis d’investidura assumint responsabilitats i implementant mesures que garantisquen la no-repetició i la recuperació dels diners robats”, han conclòs.

amb l'orquestra Salseta del Poble Sec i els Dj's del Quijote grup - Lloc: Plaça de les Palmeres

Avui podria haver estat un dia important per al reconeixement del català a Europa, però finalment no hi haurà novetats sobre la qüestió. Durant la jornada es farà la reunió del Consell d’Afers Generals, l’òrgan que ha d’aprovar-ne l’oficialitat, però sense que aquest punt sigui a l’ordre del dia. El mes de maig es va confirmar que set països s’hi oposaven i el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va prometre que reprendria les negociacions ben aviat. Va anunciar que es reuniria amb els ministres d’Afers Estrangers dels estats reticents i va deixar clar que era un procés irreversible.

Però, un mes després, la reforma del reglament lingüístic no ha arribat a l’ordre del dia, tot i que encara hi ha una oportunitat que es pugui tractar abans de l’aturada de l’agost, en la reunió del 18 de juliol. Serà la primera sota la presidència danesa, i això és destacable (tot i que no garanteix res) perquè Dinamarca és un dels països que s’ha pronunciat obertament a favor de l’oficialitat del català. Les següents reunions seran el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 17 de novembre i el 16 de desembre. Avui, formalment, Espanya encara podria demanar in extremis, al començament de la reunió, que la qüestió s’inclogués a l’ordre del dia. Això s’hauria d’acceptar per unanimitat, però no és previst que aquesta proposta es faci.

De moment, la manca de notícies, anuncis i concrecions sobre aquest afer fa créixer la incertesa sobre quan el govern espanyol tornarà a collar els socis europeus perquè li facin costat. Al maig, alguns d’aquests governs es van mostrar sorpresos per la pressió sobtada que feia Espanya després de mesos d’inactivitat. Però no va arribar a temps per a reunir la unanimitat. Ara, a més, la situació és encara més complicada per la debilitat de l’executiu de Pedro Sánchez després de l’impacte de les revelacions sobre Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García.

Una proposta per a provar de convèncer

Al maig, el govern espanyol va retirar la votació sobre l’oficialitat del català perquè no tenia possibilitats d’aprovar-se, i, per tant, calia fer-se enrere per aconseguir-ne l’aprovació més endavant. Arran de les opinions contràries, la presidència polonesa va proposar d’ajornar la votació i el secretari d’estat espanyol Fernando Sampedro ho va acceptar per a continuar negociant. Finlàndia, un dels estats més reticents a donar aquest suport, ja n’havia demanat públicament l’ajornament perquè creia que la discussió no era prou avançada.

La votació requereix la unanimitat, i a la reunió almenys deu ministres diferents hi van expressar posicions contràries. Albares va dir que els governs europeus que s’hi oposaven activament eren set i que entre els altres vint n’hi havia que hi estaven obertament a favor i uns altres que no s’hi oposaven. Els governs reticents assenyalen dubtes financers, legals i polítics; però després d’haver compromès que el cost seria assumit per Espanya, d’haver lliurat un informe favorable de l’advocacia de l’estat espanyol i d’haver tancat la proposta de reforma de manera que no donés espai a unes altres llengües en altres països (una por que tenen alguns estats amb minories lingüístiques), Albares demana que diguin quins punts concrets no els agraden ara.

Els països bàltics s’han oposat a la qüestió de bon començament, però també s’hi han mostrat en contra països com ara França i Alemanya. El govern espanyol ja es va comprometre per escrit a cobrir el cost que implicaria incorporar tres llengües més al règim multilingüe de la Unió. La Comissió Europea va estimar que el cost seria de 44 milions d’euros per llengua.

Un altre dels esculls és el marc jurídic dels tractats. Hi ha estats membres que qüestionen que el català, l’èuscar i el gallec puguin esdevenir oficials sense ser llengües fundacionals dels tractats europeus. Aquest va ser, precisament, un dels motius adduïts per a refusar-ne una semioficialitat el 2005. El govern espanyol va aportar un document jurídic per a defensar que sí que hi havia marge per a fer efectiva l’oficialitat, i que la Unió Europea hauria de tenir en compte la pluralitat identitària dels estats.

Per intentar de desfer els recels, la darrera proposta d’Espanya oferia una entrada en vigor gradual de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec: que l’oficialitat no tingués efectes jurídics fins que no comencés el 2027, i que d’entrada solament es traduïssin els reglaments del Consell de la Unió Europea i del Parlament Europeu i les normes que s’apliquessin directament a tots els estats i no necessitessin cap transposició a les legislacions estatals. Més endavant s’assoliria l’oficialitat total. Aquest procés no hauria d’anar més enllà del 2031 i es podria escurçar si ho avalessin unànimement els governs europeus.

Lloc: Platja Picòrdia

Lloc: Plaça de les Palmeres

Bloomberg · Golnar Motevalli

Per molt que l’ofensiva nord-americana d’aquest cap de setmana hagi frenat les ambicions nuclears de l’Iran i etzibat un cop humiliant al règim dels aiatol·làs, el programa nuclear del país no ha estat pas destruït, encara que Trump hagi assegurat que sí. L’atac nord-americà podria empènyer finalment Teheran a posar fi a la supervisió internacional del seu programa nuclear i impulsar el desenvolupament d’una bomba nuclear. Tot i que els aliats diplomàtics del règim, Rússia i la Xina, s’han mantingut al marge del conflicte, i que els estats afins a la regió es troben mancats de forces, Teheran continua tenint moltes vies per a infligir danys als Estats Units –i a la resta del món.

Ara com ara, hi ha indicis que tant Trump com Khamenei treballen per a evitar una escalada, de manera que l’Iran podria mesurar qualsevol possible resposta per no provocar els Estats Units a tornar a atacar. Sigui com sigui, sembla poc probable que el conflicte s’acabi ací.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu –que feia anys que provava de convèncer els Estats Units d’atacar les instal·lacions nuclears de l’Iran– ha promès de continuar l’ofensiva. Abans-d’ahir, Israel llançà un seguit d’atacs contra objectius iranians, com ara presons i centres d’intel·ligència. Les autoritats israelianes han donat poques indicacions sobre quan acabaran els atacs en territori iranià.

“L’objectiu dels atacs aeris nord-americans han estat les instal·lacions nuclears iranianes, no pas els mandataris, les bases militars o les infrastructures clau del país. Els dirigents iranians arribaran a la conclusió que, per molt que Netanyahu vulgui ampliar el conflicte, Trump continua volent evitar una guerra oberta, especialment una guerra que tingui per objectiu un canvi de règim”, diu Esfandyar Batmanghelidj, director executiu de la Bourse & Bazaar Foundation, un laboratori d’idees amb seu a Londres.

El preu del petroli es disparà després de l’atac de Washington; el Llevant produeix prop d’un terç del cru de tot el món. Els índexs de referència del gas natural també han pujat, atès que una cinquena part del subministrament marítim mundial de gas passa per l’estret d’Ormuz.

Els esdeveniments d’aquests darrers deu dies –que començaren amb una ofensiva israeliana a l’Iran, el 13 de juny– han evidenciat les febleses de l’aparell de seguretat iranià. Les informacions publicades als mitjans de comunicació del país, que apunten que la primera ronda d’atacs israelians es dugué a terme des de bases subterrànies situades en territori iranià, han commocionat el país.

Encara que Israel hagi tractat obertament sobre la possibilitat que els seus atacs puguin desencadenar un aixecament popular contra el govern iranià, fins ara hi ha hagut pocs indicis d’afebliment del control del règim sobre la societat iraniana. Representants del govern nord-americà han reiterat que Washington no cerca un canvi de règim al país, per bé que Trump semblà insinuar-ho en una publicació a les xarxes socials abans-d’ahir.

“No crec que la República Islàmica perilli, perquè no hi ha cap alternativa creïble, i no crec que els nord-americans vulguin defenestrar-los”, diu Saeed Laylaz, economista i ex-assessor del president Masoud Pezeshkian. Els bombardaments d’Israel i els Estats Units, de fet, han creat un sentiment d’oposició popular a la ingerència estrangera –precisament, un dels grans motors de la revolució iraniana del 1979.

“Encara hem de veure indicis d’un nou moviment polític –vingui de la societat civil, de la comunitat empresarial o l’exèrcit– capaç d’aixecar-se contra el règim”, afirma William Usher, ex-analista sènior del Llevant a la CIA.

Per més que hagi sortit malparat dels atacs d’Israel i dels Estats Units, el règim iranià continua tenint moltes opcions de contraatac: l’Iran és un país de renda mitjana, amb grans reserves de petroli, capacitats cibernètiques importants i una xarxa armada d’aliats que, tot i haver estat afeblida aquest darrer any i mig, encara té prou pólvora per a sembrar el caos a la regió. També té la capacitat de capgirar els mercats mundials del petroli si pren la decisió –fins ara inèdita– de clausurar l’estret d’Ormuz.

“El contraatac iranià és inevitable i arribarà aviat, vist l’abast dels danys causats pels atacs nord-americans.” Ho explica així Ellie Geranmayeh, sots-directora per al Llevant i el Nord d’Àfrica del Consell Europeu de Relacions Exteriors. “L’Iran sap que no pot guanyar aquesta guerra, però vol assegurar-se que els Estats Units i Israel també la perdin.”

Una resposta mesurada, segons que explica Geranmayeh, podria incloure atacs contra infrastructures vinculades als Estats Units, però no pas contra soldats nord-americans. L’any 2020, després de l’atac en què els Estats Units assassinaren l’alt general iranià Qasem Soleimani, l’Iran respongué amb un bombardament de míssils a una base aèria nord-americana al nord de l’Irac, que no causà morts. L’enfrontament no s’intensificà, si bé en aquell moment l’Iran encara podia confiar en la força l’anomenat “eix de resistència” per a dissuadir als Estats Units de llançar nous atacs a la regió.

És probable que el règim iranià anunciï la represàlia i que no hi hagi víctimes nord-americanes, cosa que permetria a Trump de trobar una manera de resoldre la crisi, en compte d’agreujar-la. Dina Esfandiary, analista de Bloomberg, confia que això pot empènyer Trump a convèncer Israel perquè aturi els atacs contra l’Iran i, de retruc, negociï un alto-el-foc.

Però fins i tot si la reacció inicial de l’Iran és mesurada i no desencadena una escalada militar immediata, pot molt ben ser que els esdeveniments d’aquests dies hagin reforçat les ambicions nuclears de Teheran, cosa que podria sembrar la llavor d’un conflicte futur.

“És poc probable que una nit d’atacs nord-americans, després d’una setmana d’atacs israelians, facin que l’Iran es desdigui d’un objectiu que fa dècades que persegueix”, explica Dana Stroul, directora de recerca del Washington Institute for Near East Policy, un laboratori d’idees amb seu a Washington.

El conflicte també sembla haver deixat en punt mort les negociacions diplomàtiques per a contenir el programa nuclear iranià. Abans-d’ahir, el parlament iranià debaté l’opció de retirar-se del Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP), que exigeix inspeccions internacionals per a garantir que el programa nuclear iranià s’empra amb finalitats exclusivament pacífiques.

Teheran ha negat sistemàticament que vulgui desenvolupar armes nuclears. Després dels atacs d’aquests dies, tanmateix, és possible que el règim arribi a la conclusió que l’única manera de dissuadir els seus rivals geopolítics, que tenen armes nuclears, és desenvolupar-ne de pròpies.

“És la primera vegada en la història que dues potències nuclears ataquen un país no nuclear amb el pretext de prevenir la proliferació d’armes nuclears”, explica Cyrus Razzaghi, fundador i director executiu de la consultora Ara Enterprise, amb seu a Teheran.

En cas d’abandonar el TNP, l’Iran deixaria d’estar subjecte a la prohibició de desenvolupar armes nuclears, cosa que dificultaria enormement les feines de monitoratge del programa nuclear del país i faria pràcticament impossible de saber amb certesa si Teheran es troba en procés de desenvolupar armes nuclears pròpies.

El director general de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, Rafael Mariano Grossi, advertí abans-d’ahir que el futur de l’acord que cerca d’evitar la proliferació d’armes nuclears s’ha posat en dubte arran del conflicte al Llevant, i que els inspectors de l’organització no podran tornar al país fins que els atacs no cessin.

La Casa Blanca, per la seva banda, insistí abans-d’ahir que qualsevol intent iranià de desenvolupar armes nuclears no faria sinó augmentar la necessitat d’un canvi de règim al país.

“Si l’Iran es compromet a desenvolupar armes nuclears, crec de debò que el futur del règim perillarà. Crec que, si ho intenten, serà la fi del règim”, digué abans-d’ahir el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio.

Geranmayeh, per la seva banda, diu que l’ocupació militar és l’única opció que tenen els Estats Units per a aturar permanentment el programa nuclear iranià: els atacs aeris, explica, poden endarrerir els terminis del programa, però no pas posar-hi fi.

“L’Iran és un país gran, amb una gran quantitat de científics nuclears i enginyers que poden reconstituir-ne el programa nuclear i desenvolupar armes nuclears, si ho decideix el règim”, diu. I afegeix: “És la gran ironia de tot plegat: ara que Trump ha provat d’eliminar el programa nuclear de l’Iran, la probabilitat que l’Iran esdevingui una potència nuclear ha esdevingut molt més gran.”

Peter Martin, Magdalena Del Valle, Eric Martin, Arsalan Shahla, Jonathan Tirone i Emily Cadman han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

A l’Ateneu Barcelonès, se n’hi fan molts, d’actes. Però poques vegades veureu no un, sinó dos Mossos d’Esquadra uniformats a banda i banda de la porta d’entrada que dóna al carrer de la Canuda. Alguns pensaran que és perquè, a l’acte que començarà d’aquí a uns minuts, hi han confirmat l’assistència els presidents Pujol i Aragonès, l’actual president del parlament, Josep Rull, i l’ex-presidenta Carme Forcadell. Potser aquesta és, fins i tot, la versió oficial, però no. Jo sé que hi són perquè l’acte que ens ocupa és un homenatge a Miquel Sellarès, l’home a qui deuen l’existència. És el primer detall bonic de molts que vindran aquest vespre.

Passo de llarg i saludo al vol una Isona Passola massa atabalada per tant de convidat il·lustre per a veure’m. Casualment, pugem plegats amb Miquel Sellarès els darrers graons abans d’arribar a la sala Oriol Bohigas. Li comento que va prou lleuger i ell em respon que no del tot, i que els vuitanta anys que farà d’aquí a uns mesos li pesen. El darrer cop que ens vam veure, fa molt de temps, encara em va mirar de convèncer d’estudiar seriosament el servei secret d’intel·ligència britànic, el famós MI6, una de les moltes assignatures que tenim pendents com a país.

Un homenatge en vida? Pocs són els escollits de ser reconeguts sense necessitat de necrològica, però Sellarès n’és un. El comitè organitzador és la colla de joves que des de l’ACP van planificar, i aconseguir, poca broma, l’assalt a Òmnium Cultural l’any 2002, amb la complicitat de Jordi Porta. Joves i ben preparats aleshores, grans professionals amb menys cabells avui. Intervé en nom de tots Josep Castells, diputat al parlament balear per Més per Menorca, que diu que l’acte es fa perquè l’estimen, i perquè a amics i deixebles els ve de gust reivindicar el seu mestratge.

Aquest component de mestratge és un dels que apareixen amb més claredat a la segona taula rodona, la dels qui fa més de vint anys que tenen vint anys, però pertanyen clarament a la generació següent a la de Sellarès. Un mestratge no paternalista, que promovia la independència de pensament i la transversalitat. Hi participen Eduard Voltas, Eduard Vallory i Marta Rovira. Tots tres expliquen com, en algun moment, van ser captats per Sellarès, que sempre ha estat molt conscient que cal garantir el relleu per si la cursa s’allarga o els qui l’encapçalen defalleixen o cauen. Formar el personal, apostar pels joves que destaquen i potenciar nous lideratges entre els millors: això, determinat catalanisme sempre ho ha fet, des de sectors que avantposen els interessos de país als de partit, és clar.

Abans d’aquesta taula rodona, n’hi ha hagut una altra amb els companys de lluita i de generació de Sellarès, en què han participat Vicenç Villatoro, Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Bosch. Villatoro el defineix com una persona capaç de convertir somnis en realitats i en destaca la capacitat de fer entendre a moltes persones que l’exercici de la política ha d’anar lligat, ens agradi més o menys, a l’exercici del poder i de la força, amb els instruments que els corresponen. També Carod-Rovira li reconeix aquesta capacitat de fer veure la importància d’elements com els serveis secrets i les forces d’ordre i de defensa, a banda del seu sentit de país sencer, de Països Catalans. Per la seva banda, Bosch, l’aliat que va trobar al PSUC per posar en marxa el projecte dels Mossos, explica com van haver de construir un model policial des del no res, influïts pel model quebequès.

Hi ha poques persones en aquest país que puguin dir que, des del temps de l’Assemblea de Catalunya fins al referèndum del Primer d’Octubre, hi hagin estat sempre. No com a simples espectadors, sinó a primera fila, amb actitud valenta, disposats a jugar-s’hi bous i esquelles si convenia. Sellarès sí que ho pot dir. Quan no lliurava una batalla, preparava la següent. O fent xarxa, amb l’Opinió Catalana. O fent proselitisme, amb Debat Nacionalista o Tribuna Catalana. Sellarès sempre ha tingut clar que la informació és poder, i per això va muntar el Centre de Documentació Política, i per això encara li dol que l’hi fessin tancar, i la manera com van fer-ho.

Després d’una cançó preciosa interpretada a pèl per Isidor Marí, i un parell de vídeos amb imatges històriques i intervencions breus, Sellarès puja a l’escenari enmig d’aplaudiments. Comença amb els agraïments als qui li han fet costat durant la vida, que són molts, i que a banda de la família inclouen en llocs destacats Josep Benet, Jordi Carbonell, Josep Pallach, el Guti, Max Cahner, Jordi Porta, Fèlix Martí, Xabier Arzalluz, Carod-Rovira i Joan B. Culla, entre molts més. I Jordi Pujol, és clar, que se l’escolta atent des de la primera fila, que el va fer fora de Convergència quan ell es va enfrontar al sector negocis liderat per Prenafeta, però a qui continua admirant i lloant amb absoluta lleialtat. També anomena persones menys conegudes, com Jaume Rafart i Mercè Gusí, que durant molts anys van executar part de la feina que ell assumia.

Però Sellarès no es queda amb els agraïments i agafa embranzida. Hem de ser capaços de crear noves estructures, com en el seu dia ho van ser l’Assemblea i l’ANC, diu. Hem de saber qui les liderarà. No podem cometre errors com va ser canviar el nom a Convergència. Cal fer un pas endavant amb la policia de Catalunya, dotar-la d’autèntica ambició nacional, i estar atents que no apareguin nous Ferrans Cardenals que la vulguin devaluar. Si sumem els Mossos, les policies locals, els bombers, els agents rurals i els cossos d’emergències, parlem d’un “exèrcit” de 40.000 persones. Siguem-ne conscients. Aprofitem-lo. Tinguem-ne cura.

Públic dempeus i llarga ovació. El reconeixement d’una generació, diu el lema de l’acte. A la sala d’actes de l’Ateneu també hi ha un bon exèrcit, en aquest cas, d’independentistes de pedra picada. Des de Miquel Esquirol, Joan Granados i Josep Gifreu, fins a Joaquim Forn, Oriol Creixells i Antoni Batista. De llarga trajectòria, generosos, preocupats pel país. Com Miquel Sellarès. Somnis i realitat. Els somnis són compartits i la realitat és la que és. Canviar-la depèn de tots, com el govern. Sort d’alguns mestres, que han indicat el camí.