La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal sobre la gestió de la gota freda ha ordenat a la Conselleria d’Emergències que conservi íntegrament les comunicacions del sistema Coordcom entre el 24 i el 29 d’octubre de 2024, d’ençà que es va declarar l’alerta hidrològica fins al dia de les inundacions.

En una interlocutòria, la jutgessa reclama que es preservin totes les comunicacions, tant les escrites com els enregistraments d’àudio i vídeo, emeses o rebudes pel Centre d’Emergències, el CECOPI, el lloc de comandament avançat, el vehicle SATCOM112 i els vehicles lleugers, entre més.

En una altra interlocutòria difosa també pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, la jutgessa desestima el recurs d’Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic d’Emergències i un dels dos investigats juntament amb l’ex-consellera Salomé Pradas.

Argüeso insistia a demanar un examen forense d’un testimoni, el cap de climatologia de l’AEMET.

El 95,7% dels estudiants afectats per la gota freda del 29 d’octubre, que van optar per presentar-se a la convocatòria extraordinària del juliol de les proves d’accés a la universitat (PAU), ha aprovat. Segons que ha informat la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, 469 dels 480 estudiants matriculats finalment s’han presentat als exàmens.

La majoria d’aquests alumnes provenien de batxillerat i cicles formatius de grau superior, i es van examinar a la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV). En el cas de la UV, la nota mitjana ha estat de 5,99 punts, mentre que a la UPV s’ha enfilat fins a 6,51. Els millors resultats s’han registrat a la UPV, on una alumna de l’IES Andreu Alfaro de Paiporta ha obtingut un 9,160 sobre 10. A la UV, la millor nota ha estat per a una estudiant de l’IES María Carbonell i Sánchez de Benetússer, amb un 9,155.

L’excepcionalitat d’aquesta convocatòria rau en el fet que, malgrat ser al juliol, la conselleria l’ha considerada com a ordinària per als alumnes afectats per les inundacions, que d’aquesta manera han pogut tenir un mes més per a preparar les proves.

El 72,7% de la resta d’estudiants aprova la convocatòria extraordinària

A banda dels estudiants de la zona afectada per la gota freda, 5.524 alumnes més han participat en la convocatòria extraordinària de juliol de les PAU, distribuïts entre les cinc universitats públiques del País Valencià. D’aquests, 3.836 han fet la fase obligatòria i el 72,73% han estat declarats aptes.

Les notes es poden consultar a la web oficial. Els resultats definitius es faran públics el 15 de juliol. A més, enguany hi haurà una tercera convocatòria extraordinària específica per als alumnes que encara no s’ha pogut presentar per la gota freda. Les inscripcions seran del 10 a l’11 de juliol i les proves es faran el 22, 23 i 24.

L’escriptor Josep Vallverdú ha lliurat a l’editorial la Galera el manuscrit d’El retorn de Rovelló el dia que fa cent dos anys. La novel·la, que es publicarà al novembre, és la continuació de Rovelló, un clàssic de la literatura infantil que va guanyar el premi Folch i Torres el 1968 i que ha acompanyat generacions de lectors d’aleshores ençà.

Amb més de 75.000 exemplars venuts, Rovelló arribarà a la trentena edició les setmanes vinents amb el nou disseny dels Grumets de la Galera. Amb El retorn de Rovelló, Vallverdú recupera el gos protagonista, i el punt de partida és una veïna que assegura que ha trucat a la seva porta i li ha parlat.

Vallverdú ha publicat més de tres-cents títols entre originals i traduccions i té una obra que abasta gèneres com la novel·la, la memòria, la traducció i la poesia.

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha processat per delictes de pertinença a organització criminal i temptativa d’assassinat terrorista vuit homes que presumptament formaven el grup que va atemptar contra l’ex-vice-president del Parlament Europeu Aleix Vidal-Quadras el 9 de novembre de 2023 a Madrid.

El magistrat considera que els vuit encausats, un d’ells en parador desconegut, constitueixen un grup organitzat dedicat a cometre delictes contra la vida. Conclou que van rebre l’encàrrec de persones desconegudes de matar Vidal-Quadras com a revenja pel seu suport a la resistència iraniana, i també per avisar Espanya i la UE que no havien d’acollir moviments d’aquest tipus.

La resolució conclou que persones no identificades en el procediment van encarregar a membres de l’organització, per mitjà del processat Sami Bekal, de fer una missió que consistia a matar Vidal-Quadras. Per fer-ho, van aconseguir vehicles, telèfons, diners i mitjans de vigilància, armes, allotjament i un pla de fugida de l’autor dels trets, Mehrez Ayari.

Atemptat per l’activitat política

El jutge constata que Vidal-Quadras era l’objectiu per la seva activitat política, com a “personalitat en l’àmbit europeu referent de l’oposició al règim iranià”. En aquest sentit, recorda que durant la seva etapa al Parlament Europeu va donar suport a l’oposició al règim de l’Iran i al seu principal grup, el MEK, defensant la seva exclusió de les llistes d’organitzacions terroristes. Aquesta activitat el va portar a ser definit com “l’home del MEK a Brussel·les”, sent un objectiu declarat del règim de l’Iran. L’any 2022, continua, va ser inclòs pel Ministeri d’Exteriors de l’Iran en una llista oficial de sancionats per donar suport al terrorisme.

Pedraz remarca que l’Iran s’ha vist involucrada en operacions encobertes per perseguir, intimidar i fins i tot assassinar opositors, amb diferents procediments judicials als Països Baixos, Dinamarca, França o el Regne Unit. De fet, recorda que va existir un advertiment al govern espanyol des d’una agència de notícies vinculada al règim iranià avisant els països que “acollissin grups terroristes” de “greus conseqüències per a ells”.

El magistrat individualitza les conductes de cadascun dels vuit processats i assenyala que els indicis acreditats s’han obtingut per la investigació policial i judicial, per les entrades i escorcolls en diversos domicilis, les declaracions i la cooperació jurídica internacional mantinguda amb vuit països.

El jutge assenyala que Sami Bekal va ser el coordinador de l’atemptat i l’enllaç directe entre el que van donar l’ordre d’assassinat i els que es van encarregar d’executar l’encàrrec. Creu que hi ha indicis que està ocult a l’Iran.

També considera acreditat que va encarregar a Mehrez Ayari l’execució de l’atemptat i que va mantenir reunions amb tots els membres de l’organització per preparar-lo, proveint-los dels recursos necessaris. Sobre l’autor material, el jutge indica que els indicis de la seva participació es concentren en l’anàlisi de les càmeres d’hotels en què es va allotjar, així com de botigues que van registrar el seguiment que va fer a Vidal-Quadras el dia de l’atemptat i els dies previs.

El mestre Jonathan Nott serà el nou director musical titular del Gran Teatre del Liceu a partir de la temporada 2026-2027 i durant cinc temporades. Nott, que actualment és director titular de la Tokyo Symphony Orchestra i director musical i artístic de l’Orchestre de la Suisse Romande, agafa el relleu al mestre Josep Pons després de catorze anys al capdavant de l’Orquestra del Teatre.

Pons serà director musical honorari del Gran Teatre del Liceu a partir de la temporada 2026/2027. La trajectòria de Nott, marcada per “un mestratge profund i una sensibilitat contemporània”, traça un viatge sonor que va des de Mozart i Schubert fins a Mahler, Bruckner i Xostakóvitx, i arriba als límits de la creació contemporània.

El Liceu ha assenyalat en un comunicat que Nott desplega “una visió musical que travessa èpoques, estètiques i emocions, sempre a la recerca d’una veritat expressiva profunda”. El Liceu també ha remarcat que “obre les portes a Jonathan Nott, refermant el seu compromís amb l’excel·lència musical: una de les batutes més destacades del panorama internacional. Amb una personalitat artística potent, un gran compromís amb el seu temps i una visió oberta i transformadora de la música, Nott enceta una nova etapa al Liceu que promet il·lusió i noves perspectives”, ha indicat.

“Aquest nomenament representa per a mi un gran privilegi i tot un honor. Des de la meva infància he estat profundament vinculat al món del cant i l’òpera, i sempre que he tingut l’oportunitat de dirigir a Barcelona, he sentit una connexió molt especial amb el seu públic”, ha destacat Nott a través del comunicat del Liceu.

Els vint-i-set governs de la Unió Europa tornaran a tractar la setmana vinent la petició perquè el català, l’èuscar i el gallec esdevinguin llengües oficials de la UE. Tanmateix, la presidència danesa, que coordina per primer cop el Consell aquest semestre, ha decidit de rebaixar la proposta a un simple intercanvi de punts de vista i no pas com un punt “per a l’adopció”, tal com demanava Espanya.

Segons fonts europees citades per Europa Press, la decisió s’ha pres arran de les reserves expressades per diverses delegacions en una reunió preparatòria d’ambaixadors, que van avisar que encara no hi ha prou consens perquè s’arribi a aprovar. Tot i això, el reglament del Consell permet a Espanya de sol·licitar que es voti, raó per la qual s’ha deixat un asterisc al costat del punt de l’ordre del dia, fet que implica que podria arribar-se a una votació si Madrid ho demana.

És la segona vegada aquest any que la qüestió arriba als ministres. Al maig, Espanya ja va demanar de sotmetre-ho a votació, però va haver de retirar la petició perquè hi havia governs que hi estaven en contra, i cal un suport unànime. Segons que va dir posteriorment el ministre espanyol d’Afers estrangers, José Manuel Albares, aquell dia hi havia set governs en contra. Segons que van explicar a VilaWeb fonts d’Afers estrangers d’un dels estats reticents, després d’aquella negativa l’executiu espanyol hi ha continuat negociant per a convèncer-los.

Segons fonts consultades per Europa Press, almenys sis delegacions han tornat a mostrar ara les seves reticències, cosa que ha dut la presidència danesa a plantejar el debat com un punt d’informació. Tot i que és poc habitual que una presidència rebutgi una petició expressa d’un estat membre, la falta de consens i els dubtes jurídics han pesat més.

La portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, ha recordat al president Pedro Sánchez que la seua formació és un soci lleial, però ha advertit que la paciència té un límit: “Estem cansats que no es complisca l’acord d’investidura.”

Micó s’ha preguntat on és el nou model de finançament i les ajudes pendents per a reparar els danys de la gota freda. Així mateix, ha demanat explicacions sobre la continuïtat de l’ampliació del Port de València. “On és tot això?”, s’ha preguntat.

També ha deixat clar que Compromís no fa distincions a l’hora de denunciar la corrupció: “La combatem vinga d’on vinga, caiga qui caiga.” Ara, ha precisat que això no significa donar per acabada la legislatura. “No tenim gens d’interés a salvar-lo a vosté. El que volem salvar són les polítiques progressistes”, ha remarcat.

Per acabar, ha dit: “La pregunta no és si el seu govern continuarà dos anys més, sinó per a què continuarà. Reaccionen contra la corrupció i complisquen els compromisos amb els valencians.”

La policia francesa escorcolla la seu general del partit ultradretà Rassemblement National en el marc d’una investigació judicial sobre el finançament de diverses campanyes electorals del partit. Segons que ha informat France Inter de fonts de la fiscalia de París, la investigació fa referència a possibles irregularitats en les campanyes presidencial i legislativa del 2022 i en la campanya europea del 2024.

La fiscalia detalla que s’investiga si aquestes campanyes es van finançar parcialment amb préstecs il·legals de particulars favorables al partit o als seus candidats. També s’examina si hi va haver serveis sobrevalorats o facturacions fictícies, que posteriorment s’haurien incorporat a les sol·licituds de reemborsament de despeses electorals per part de l’estat francès.

A banda de l’escorcoll a la seu del partit, també s’han fet batudes als domicilis de dirigents d’empreses i a les seus socials d’aquestes societats. De moment, cap persona física ni jurídica no ha estat encausada en la causa.

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha carregat contra el PSOE i l’ha equiparat al PP, però no ha trencat la baralla ni ha demanat a Pedro Sánchez que se sotmeti a una moció de confiança ni que convoqui eleccions. Tot i això, al final de la intervenció, Nogueras l’ha avisat: “Vostè juga la pròrroga, i la pròrroga no dura tota la legislatura.”

Sánchez diu que va considerar la dimissió: “Continuaré perquè sóc un polític net”

Com ja ha fet altres vegades, Nogueras ha reivindicat que Junts no forma part del bloc de partits socis del govern espanyol: “El nostre bloc era, és i seguirà sent Catalunya”, ha dit, i ha recordat que en altres ocasions “els nostres set vots han fet caure, bloquejat i condicionat iniciatives” presentades pel govern espanyol. “No aprovarem, com hem fet fins ara, cap llei que els serveixi per maquillar tota la porqueria que supura de les institucions de l’estat espanyol”, li ha dit.

Per a la portaveu de Junts, la corrupció espanyola neix de la continuïtat amb el franquisme, i fins que no ho afrontin “estaran condemnats a repetir cíclicament els episodis que avui vivim”. “Un dels vicis del franquisme és que sobre la justícia i els principis de la democràcia sempre hi ha la unitat d’Espanya”, ha dit. A banda, ha criticat “a aquells cínics que s’escandalitzen quan algú va de putes” i callen amb l’espoli fiscal de Catalunya.

“Ara fa deu anys, vostès, PP i PSOE, i els seus lloros mediàtics no es cansaven de repetir de manera fal·laç que Catalunya estava dividida. I ho feien perquè nosaltres sortíem any rere any de manera democràtica a defensar els nostres drets, i debatíem quin era el millor futur per al nostre país, que és el que fan les societats madures sense drames i sense violència. Deu anys després, qui realment està trencada és la societat espanyola. I no per un anhel democràtic, sinó pel poder”, els ha etzibat. I tot seguit, ha recordat la connivència entre el PP i el PSOE, que ara semblen fatalment enfrontats, per a anar en contra de l’independentisme. “Anaven de bracet per a posar-nos a la presó i per a suspendre les nostres institucions, democràticament escollides”, ha dit.

Rufián, a Sánchez: “Si això només són tres llestos, vostè s’ha de quedar”

Ara, en canvi, ha dit que qui necessita un “retrobament” són els socialistes i els populars, i ha recordat les paraules d’Aznar, quan va dir que “abans que Espanya, es trencarà Catalunya”. Avui, però, ha dit que és clar que la societat espanyola s’ha esquerdat i que el clima a Madrid “és irrespirable.”

“Alguns aquí volen fer creure que s’ha de frenar la dreta, però la realitat és que els únics que han pactat amb la dreta són vostès. Han pactat amb el PP el CGPJ, i els seus socis ni s’han escandalitzat ni li han retirat el suport. Vostès governen a Barcelona perquè van pactar amb el PP, i els seus socis ni es van escandalitzar ni li van retirar el suport”, ha recordat, i ha dit que no pot vendre que es tracta d’aturar la dreta perquè “la dreta fa molts dies que ha entrat, perquè PSOE i PSC li han obert les portes”.

“Han passat tantes línies vermelles que la seva paraula avui té molt poc valor”, ha dit, i, tot seguit, ha destacat el paper de Junts al congrés espanyol: “Nosaltres no hem vingut a fer birres, no hem vingut a fer amics, no hem vingut a caure’ls bé ni que ens aplaudeixi la bancada socialista, no hem vingut a donar estabilitat cap govern espanyol, som aquí per Catalunya. El nostre compromís no és amb vostè, és amb els catalans.”

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha defensat la continuïtat del govern de Pedro Sánchez en la seva intervenció en el ple sobre l’escàndol del cas Cerdán al congrés espanyol. En aquest sentit, ha dit que si la trama quedava acotada a l’ex-secretari d’Organització del PSOE i l’ex-ministre José Luis Ábalos, no hi havia prou motius per a tombar l’executiu. “Si això són tres llestos i prou, vostè s’ha de quedar”, ha dit.

De totes maneres, Rufián l’ha advertit que, si la taca de la corrupció s’estenia més enllà, pressionarien perquè hi hagués eleccions. “Si això escala, si ens fan triar entre corruptes professionals i corruptes tronats, l’obligarem a fer que la gent decideixi”, ha declarat.

Segons que ha dit, arribarà un moment en què potser Sánchez “no frenarà la dreta i l’extrema dreta, sinó que el seu aferrament al poder farà que, quan hi entri l’extrema dreta, ho faci per quedar-s’hi per sempre”. I ha conclòs: “Per aquí no passarem.”

“L’esquerra no pot robar”

Prèviament, el dirigent d’ERC ha dit a Sánchez que l’esquerra no podia robar. “Això no vol dir que l’esquerra no robi, però el càstig és molt més dur que amb la dreta. La nostra gent plora; la seva, fitxa. Jo no ric. Cal ser-ne conscients”, l’ha avisat.

Tanmateix, també ha animat el president espanyol a prendre “mesures radicals” —sobretot en matèria d’habitatge— i a sortir del búnquer de la Moncloa. “No pot parlar només per als militants del PSOE. Passi a l’ofensiva”, ha afegit.

Defensa de Patxi López

Al començament del discurs, Rufián ha demanat al dirigent de Vox, Santiago Abascal, que es rentés la boca abans de parlar de gent com Patxi López. “Han portat taüts dels seus companys mentre vostè s’amagava. I, si avui hi ha pau, és gràcies a gent que es va arromangar i va negociar”, ha reivindicat.

La responsable d’una autoescola de Girona ha denunciat un sots-inspector dels Mossos d’Esquadra de Figueres (Alt Empordà) per una suposada agressió. Segons que ha informat la periodista Anna Punsí a RAC1 i ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies, els fets van passar al mig del carrer després que la filla del policia hagués suspès l’examen pràctic de conduir.

Segons aquestes informacions, l’agent, que és cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos a Figueres, va clavar un cop de cap a la responsable de l’autoescola, fet que li va causar un edema d’un centímetre i mig.

La dona diu que el policia la va agredir perquè estava enfadat perquè la seva filla no havia superat la prova malgrat haver fet més de quaranta classes pràctiques.

Sant Zenon 2025 - Lloc: Espai de billars

amb l'Orquestra Montgrins - Lloc: Riera zona nova coberta

Miquel del Roig i Allioli i Olé - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec de la Pirotècnia Estalella - Lloc: a la Riera i Platja Picòrdia

Cant de l´Himne a Sant Zenon (lletra de Joan Draper i música de Xavier Maimí) - Lloc: Església de Santa Maria

Lloc: Església de Santa Maria

La guerra oberta al cor del poder polític a Madrid va deixant al descobert dia sí i dia també un devessall de mancances i de disfuncions greus d’allò que hauria de ser un estat de dret. El penúltim episodi ha estat la filtració al diari El Mundo d’uns missatges de WhatsApp de l’agost i del setembre del 2020 entre l’ex-ministre i ex-secretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos i el qui aleshores era president de l’Audiència espanyola, José Ramón Navarro. En aquests missatges, Navarro avisava Ábalos que el major Josep Lluís Trapero, que acabava de ser jutjat acusat de sedició i de desobediència pel Primer d’Octubre, seria absolt; i li ho feia saber, “als efectes que procedeixin” i “perquè ho manegueu”, no pas com a ministre de Transports, sinó com a alt dirigent del PSOE i home de confiança de Pedro Sánchez. Un cas de llibre de revelació de secrets, perquè la deliberació dels tres membres del tribunal que va jutjar Trapero era secreta. Però per què Navarro la compartia amb el PSOE? Per què s’ha filtrat ara aquella conversa de fa cinc anys? I, sobretot, quin dels tres membres del tribunal va trencar la confidencialitat i va comunicar a Navarro que Trapero seria amnistiat?

José Ramón Navarro mateix reconeixia la veracitat d’aquest intercanvi de missatges. El 17 de juny de 2020, en el judici contra Trapero, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana i els ex-dirigents d’Interior i del cos César Puig i Pere Soler, quedava vist per a sentència. Tres magistrats començaven a deliberar: Concepción Espejel (que va presidir el judici), Ramón Sáez (que n’era el ponent) i Francisco Javier Vieira. Al cap d’un mes van acabar de deliberar; fou la setmana del 20 de juliol, segons que afirmen fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Sáez i Vieira van absoldre Trapero, i Espejel, que el volia condemnar per sedició, es va trobar en minoria i va anunciar que redactaria un vot particular amb els seus arguments.

“Perquè ho manegueu”

Al cap d’unes tres setmanes, el president de l’Audiència espanyola va enviar un primer whatsapp a Ábalos: “Bon dia, José Luis! Als efectes que procedeixin, la segona quinzena de setembre es notificarà la sentència absolutòria de Trapero! Mentrestant, no pot ser públic! Una forta abraçada i descansa!” El secretari d’organització del PSOE el va reenviar a Sánchez, que va respondre amb un “Ok.” No fou fins passat un mes i mig que Navarro va informar de novetats a Ábalos, amb un nou missatge de WhatsApp, el 30 de setembre de 2020. Ábalos el va tornar a reenviar a Sánchez: “Bon dia, José Luis. La premsa ja s’ensuma la sentència de Trapero i publicarà en qualsevol moment l’absolució, perquè ho manegueu.” Tant en aquest missatge com en el de l’agost, Ábalos deixava clar a Sánchez que el missatge era del “president de l’Audiència”.

Comencem a respondre preguntes. Quin interès podia tenir el president de l’Audiència espanyola a avisar amb antelació el PSOE de l’absolució de Trapero? Navarro s’ha limitat a dir, sobre els missatges: “No ho puc negar.” No tenim cap més certesa sobre la seva motivació a l’hora de filtrar la sentència al PSOE, més enllà de contextualitzar els fets: l’estiu del 2020 hi havia unes vacants a la sala penal del Tribunal Suprem, la totpoderosa i anhelada sala segona, i Navarro hi optava. Si volia tenir opcions de ser designat magistrat de la sala segona, com a candidat necessitava tenir prou suport dins els dos sectors del Consell General del Poder Judicial, l’afí al PP i l’afí al PSOE.

Ell havia estat nomenat president de l’Audiència espanyola el 2014 pel sinistre Carlos Lesmes, un home de l’ala més dura del PP, el que va proclamar que la justícia havia de pivotar al voltant de la unitat d’Espanya (i no dels drets fonamentals). Aleshores va aconseguir prou suport del sector del PSOE gràcies a la benedicció de Fernando Grande-Marlaska. Però sis anys després volia fer el salt definitiu a la sala segona i li calia guanyar-se el favor (i els vots) del PSOE al CGPJ, perquè comptava que ja tindria assegurats els del sector més conservador.

Navarro va filtrar l’absolució de Trapero al PSOE “perquè ho manegueu”, en canvi del favor de donar-li suport en el nomenament al Suprem? És una hipòtesi. Sánchez aleshores negociava amb ERC i Bildu el suport al pressupost. La seva estabilitat parlamentària depenia dels partits independentistes i la carpeta judicial del procés era aleshores molt calenta i molt sensible. Fos com fos, no n’hi va haver prou, perquè no fou elegit.

Qui va revelar el secret?

Però qui va filtrar a Navarro que la sentència seria absolutòria? Hi ha un factor que sembla decisiu, determinant, per a assenyalar Concepción Espejel com a sospitosa. Precisament perquè era l’única magistrada que el volia condemnar i que va quedar en minoria. Un cop feta la deliberació, i constatada la majoria a favor de l’absolució, la magistrada discrepant va comunicar la intenció d’emetre un vot particular, en virtut de l’article 260 de la llei orgànica del poder judicial. Aquest article diu clarament que el vot particular s’ha de notificar a les parts i s’ha de publicar conjuntament amb la sentència. És a dir, que, tan bon punt ja hi ha una majoria favorable a una sentència, qui té el control del ritme i del moment de la publicació és qui redacta el vot particular. Perquè la sentència no es publicarà fins que el vot particular no s’hagi enllestit. Qui tenia la capacitat de dir al president de l’Audiència espanyola que la sentència es notificaria la segona quinzena de setembre? Segurament, la mateixa persona que sabia quant trigaria a tenir enllestit un vot particular que va acabar essent molt més extens que no la sentència absolutòria i, fins i tot que la sentència del Suprem contra el Primer d’Octubre.

Espejel potser va comentar l’absolució de Trapero a Navarro per aquella afinitat ideològica que tenien, perquè feia anys que eren col·legues, i difícilment es podia imaginar que ho faria saber a Ábalos i que aquest ho comunicaria a Pedro Sánchez. I què deu haver pensat ara Espejel, que és una de les magistrades del Tribunal Constitucional espanyol que fan de flagell de Sánchez i de l’independentisme sempre que poden? La notícia d’El Mundo assenyala Navarro, president de l’Audiència espanyola fins fa pocs mesos, però si resseguim la traça d’aquests missatges de WhatsApp veiem que emergeix també Espejel. Tant l’un com l’altra, enmig d’un cas escandalós de revelació de secrets, de trencament descarat de la separació de poders. I algú (la fiscalia?) hauria d’actuar, i segurament s’hauria d’afanyar, per aturar el temps de prescripció d’aquest delicte, que és de cinc anys i que vencen el mes vinent.

Perquè, a tot plegat, hi afegiríem una altra pregunta: qui ha filtrat ara això i per què? Aquests missatges els té l’UCO, la Guàrdia Civil, però també el magistrat del Suprem que instrueix el cas Cerdán, Leopoldo Puente, i Ábalos mateix. Qualsevol pot tenir interès a fer-ho córrer ara, per afegir llenya al foc, per empastifar més Sánchez. Ábalos per venjança, perquè li volen penjar el mort del cas, que és Cerdán, que és Koldo i que es va fent més i més gros. Sigui qui sigui, posa de manifest la profunditat de la claveguera i la dimensió d’una guerra en què ara, tal com observava Gonzalo Boye, es maten ells amb ells.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix avui a les nou al congrés en una sessió que es considera fonamental per al futur de la legislatura. La pressió de l’oposició i bona part dels aliats parlamentaris han forçat el president espanyol a donar explicacions sobre el cas Cerdán, una trama de corrupció que ha involucrat el seu cercle polític més proper.

Presumptament, qui era fins fa poc secretari d’organització del PSOE i diputat al congrés espanyol, Santos Cerdán, actualment empresonat, juntament amb l’ex-ministre espanyol i també ex-secretari d’organització José Luis Ábalos i l’ex-assessor Koldo García, havien format una xarxa de cobrament de comissions il·legals en adjudicacions públiques. La previsió és que Sánchez presenti un paquet de mesures contra la corrupció, però no és gens clar que els partits les considerin suficients.

Fa gairebé un mes, l’11 de juny, es van filtrar uns enregistraments que acorralaven Santos Cerdán en la trama de corrupció, i hi ha qui ha retret al president espanyol que hagi tardat tres setmanes a comparèixer i que la sessió no se centri exclusivament en els casos de corrupció. La Moncloa va al·legar problemes d’agenda i viatges internacionals.

Aquesta mateixa tarda, hi ha un segon debat, sobre política internacional, que inclou la cimera de l’OTAN i el xoc amb Donald Trump sobre el nivell de despesa. Una qüestió que pot desviar part de l’atenció.

Un problema de credibilitat

El cas de Paco Salazar, que ha rebut acusacions greus d’assetjament, amb una resposta inicial del PSOE en què negava que hi hagués cap denúncia formal, ha ocasionat encara més incomoditat. I la gestió del cas Cerdán ha estat qüestionada dins el partit i fora.

Els socis mateixos de govern, Sumar, han provat de desmarcar-se tant com han pogut dels problemes del PSOE, però sense trencar la coalició ni retirar-hi el suport parlamentari. De fet, la formació ha dit que aquesta sessió podia ser decisiva per a la continuïtat de la legislatura. “Si el PSOE parla només en nom propi, nosaltres ho farem en el nostre”, ha advertit aquesta setmana la portaveu de Sumar, Lara Hernández.

La formació de Yolanda Díaz reclama la creació immediata d’una oficina anticorrupció independent amb capacitat d’investigació i sanció, a més de mesures per a regenerar el sistema i reforçar l’agenda social. Sobre això, serà Díaz mateix qui intervindrà en nom de Sumar per donar rèplica directa a Sánchez, una decisió insòlita dins el govern que la coalició justifica pel moment crític de la legislatura.

Compromís també ha considerat crucial la compareixença. El diputat Alberto Ibáñez, que també intervindrà, considera que la confiança amb el govern espanyol “està esgotada” i ha avisat Sánchez que no jugués amb foc. En aquesta línia, l’ex-diputat i síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha dit: “O es fan les coses diferents o anem al precipici”. Per la seva banda, Gerardo Pisarello, dels Comuns, ha anat més enllà: ha avisat que la compareixença podia ser la “prèvia d’una qüestió de confiança”, encara que no se sotmetés a votació. “Caldrà veure si hi ha confiança o no. I si no hi ha un tomb, s’escurça la viabilitat de la legislatura”, ha dit.

Junts i ERC han mantingut una crítica tèbia, atesa la manca d’alternativa real a l’actual govern. Tots dos partits s’han allunyat de la pressió aparent del PP per a donar suport a una moció censura, en part, perquè veuen inviable una entesa amb Alberto Núñez Feijóo de bracet de Vox, i també perquè tots dos partits volen obtenir els rèdits dels acords subscrits amb Sánchez –i amb Illa, en el cas d’ERC. Sobre això, Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, ja ha descartat una moció de confiança i ha dit que si el cas de corrupció va a més, la gent “ha de decidir”, mentre que Junts va etzibar al PP que les converses sobre el futur de la legislatura espanyola s’havien de fer fora de l’estat espanyol i amb la participació del president, Carles Puigdemont, una proposta que no ha estat acceptada pel PP.

En canvi, la cap de Podem, Ione Belarra, ja ha consumat el trencament total amb el govern espanyol i ha advertit que solament esperava “mesures cosmètiques” de Sánchez i l’ha acusat de voler “sobreviure políticament” sense cap voluntat real de regeneració. Ha dit que el PSOE formava part del problema i no de la solució, i ha instat a construir una alternativa al bipartidisme corrupte.

I un problema de majories

Pedro Sánchez es troba com més va més sol. Dels 179 diputats de la majoria d’investidura –quatre més que la majoria absoluta–, els quatre diputats de Podem són els qui mantenen uns postulats més crítics i difícil de reconduir. Per una banda, Ábalos manté l’acta de diputat en el grup mixt. Per una altra, l’únic diputat de Coalició Canària s’ha desmarcat de bona part de les mesures, com ara, l’amnistia. I, per acabar-ho d’adobar, ara els socialistes es veuran obligats a negociar les polítiques també amb Compromís, arran de la sortida d’Àgueda Micó del grup de Sumar, i potser aviat també en sortirà Vicenç Vidal, de Més.

Alhora, dins el PSOE també hi ha veus que demanen un canvi. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, una de les veus crítiques habituals amb la direcció de Sánchez, va denunciar en el comitè federal d’aquest cap de setmana que el partit travessava el moment més crític del punt de vista orgànic i posava en qüestió la resistència del president espanyol. “Cal pensar en el futur del PSOE. I resistir, per molt valent que sigui, pot ser cavar un forat més fondo”, va dir. I suggeria que Sánchez s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança o, fins i tot, convocar eleccions si no podia garantir la majoria parlamentària.

Així, doncs, aquesta compareixença pot representar o bé un moment d’esgotament de la legislatura, en què es perdi definitivament la majoria, o bé, si aconsegueix de mantenir la major part del bloc de la investidura, continuar endavant, pendents de noves informacions del cas Cerdán i provant de sobreviure a la tempesta amb la previsió d’acabar la legislatura o que, si més no, acabi en un moment amb expectatives electorals més bones.

[ÀUDIO] García Page i Puente converteixen el comitè del PSOE en una batalla campal

L’incendi que es va originar a Paüls ha tornat a posar sobre la taula la poca consideració que s’atorga a les Terres de l’Ebre, especialment de Barcelona estant.

Molta gent d’allí s’ha queixat amargament de coses elementals que pensen que no passarien –i a mi em sembla que no els manca raó– si el mateix foc cremàs en unes altres àrees del país. Per exemple, que els mitjans públics nacionals, molt particularment 3Cat, no emetessen en directe des d’aquelles comarques dilluns a la nit, o que alguns membres del govern, molt sorprenentment, confonguessen els noms de les poblacions afectades o no sabessen ni tan sols pronunciar-los bé. Per no parlar dels comentaris pocasolta d’algunes tertúlies radiofòniques.

Plou sobre mullat, evidentment. I això explica també aquesta reacció. Les Terres de l’Ebre acumulen dècades de greuges i discriminacions que fan que molta gent d’aquestes comarques se senta sistemàticament oblidada i menystinguda per les administracions, sobretot per la Generalitat de Catalunya, i –això és parlar massa en general, però crec que ho podem entendre– per la població de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Començant pels transports, per exemple. La situació ferroviària de les Terres de l’Ebre –que la Plataforma Trens Dignes fa anys que denuncia– és impossible d’acceptar. Continuant per allò que molts anomenen “espoliació energètica”. Les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs produeixen la major part de l’energia elèctrica del país, amb uns beneficis ben minsos per a aquestes comarques, que veuen, a més, l’aparició constant de nous projectes energètics més que discutibles –del nefast Castor a noves macroinstal·lacions eòliques. I, evidentment, amb la qüestió de l’aigua del riu sempre planant-hi –tot i haver frenat el macrotransvasament del pla hidrològic espanyol, hi ha una constant amenaça de nous projectes– i la disminució constatable de població i activitat econòmica com una amenaça a curt termini d’una enorme gravetat.

Vist d’allí, la paradoxa és simplement escandalosa: mentre les comunicacions terrestres amb Barcelona i València són pèssimes i no permeten un desenvolupament adequat del país, les canonades que serveixen per a prendre l’aigua del minitransvasament cap a Tarragona o les línies d’alta tensió que exporten l’energia produïda cap a les grans ciutats, aquestes sí que funcionen bé. Això no té trellat.

No té trellat, i en aquest punt cal recordar que, precisament, la mobilització a favor del riu Ebre va significar un punt d’inflexió històric, amb conseqüències geopolítiques importants.

L’episodi del pla hidrològic i el fort moviment social que es va despertar en contra del transvasament ha tingut un impacte monumental sobre la consciència de la gent. La mobilització, encapçalada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va capgirar mentalitats i ha deixat una empremta profunda i molt positiva.

L’any 2000 ni tan sols les Terres de l’Ebre tenien consciència clara de ser-ho, ni la gent de la resta dels Països Catalans sabia molt bé de què li parlaves si les esmentaves. Avui, en canvi, gràcies a la conscienciació popular creada per aquesta mobilització, no tan sols s’ha consolidat un sa orgull de pertinença, sinó que també s’ha afermat –en un moment especialment crític– una consciència de nació catalana i de defensa de la catalanitat que pocs anys abans era discutida per determinats espais i que sempre apareixia com a feble, quan es comparava amb unes altres parts del país.

Tenint en compte que les Terres de l’Ebre són el territori a cavall del Principat i del País Valencià –la veritable ròtula geogràfica i sociològica de la nostra nació–, aquest canvi no solament cal qualificar-lo de positiu, sinó que cal fer valer que és un dels més determinants i importants que hem viscut els catalans al segle XXI.

Per tot plegat, ara seria una pena –i no ho podem consentir de cap de les maneres– que aquest patrimoni de lluita i de dignitat es fes malbé per episodis esporàdics i maldestres de menysteniment o de poca empatia, típics d’una metròpoli barcelonina que ha desdenyat històricament i voluntàriament tot allò que passa per sota de l’antic peatge de Martorell.

Les Terres de l’Ebre mereixen el reconeixement unànime de tots nosaltres i la inversió econòmica dels poders públics que correspon en justícia a un territori que ha donat i dóna tant al conjunt dels Països Catalans. I que té tant de potencial a oferir-nos a tots en el futur. I això implica estar sempre clarament al seu costat, oimés quan –com passa aquests dies– la població es troba en una situació difícil que reclama tota la nostra solidaritat i suport.

 

PS1. Hi ha dies que ens arriben notícies que costen de creure, per més que s’hagen comprovat: “Un impostor falseja amb intel·ligència artificial la veu del secretari d’estat americà i parla per Signal amb ministres estrangers”. Mare meua…

PS2. “Hi ha un malentès a associar el viatge amb el saber”, diu Joan Ramon Resina en el seu article setmanal. I ho justifica amb una diatriba inapel·lable sobre l’horror del turisme modern i l’apreciació de la literatura com “la manera més barata i relaxada de viatjar”: “L’art de viatjar sense sortir de casa”.

PS3. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix avui a les nou del matí al congrés, en una sessió que es considera fonamental per al futur de la legislatura. Alexandre Solano repassa en aquest article tot allò que hi ha en joc en aquesta compareixença, que podria ser transcendental.

PS4. I, parlant d’això: si ja era difícil d’entendre què fa Benet Salellas defensant Santos Cerdán, l’aliança que ha creat amb Jacobo Teijelo, advocat de les clavegueres del PSOE, fa créixer encara més l’estupefacció. Ho expliquem en aquest article.