Compromís ha criticat que el viatge del president de la Generalitat, Carlos Mazón, als Estats Units a començament de maig costés prop de 50.000 euros i no donés cap fruit concret. “Els hem pagat unes bones vacances a aquestes onze persones”, ha dit el síndic del grup parlamentari, Joan Baldoví, en referència a la comitiva oficial que encapçalava el president.

La coalició havia demanat a Presidència de la Generalitat el cost total del viatge i els possibles acords comercials tancats. Segons les dades facilitades, el cost va ser de 49.027,98 euros, que inclouen les despeses de Mazón i de la resta de la delegació, en què també hi havia la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano.

Baldoví ha recordat que el viatge va coincidir amb la Romeria de la Santa Faç, una cita destacada a Alacant, ciutat del president, i també amb el congrés del Partit Popular Europeu, que es va fer a València el 29 i 30 d’abril. Mazón se’n va anar abans d’hora d’aquell congrés per encapçalar la missió comercial als Estats Units, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de l’augment dels aranzels en sectors estratègics del País Valencià.

Tanmateix, Compromís ha denunciat que no s’hi ha signat cap acord. “No hi ha ni un sol acord firmat”, ha lamentat Baldoví. “És capaç de desaparèixer i d’anar a llocs sense que ningú ho sàpiga. Se’n va a passejar i no firma res. Li hem pagat un viatge als Estats Units a ell i a deu persones més perquè no firmessin cap acord”, ha afegit.

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials, ha comparegut per petició pròpia al parlament per a retre comptes sobre el cas de la menor de dotze anys que va ser violada per una xarxa de pederàstia. La consellera ha reconegut que el sistema va fallar. “El sistema va protegir la menor com va poder i l’acció dels professionals va ser clau, però no va ser suficient. Tot i l’actuació, el sistema va fallar a la menor i res pot compensar el mal que va patir durant la seva adolescència”, ha dit Martínez Bravo.

La consellera ha donat més detalls sobre el cas de la menor, però també ha exposat algunes dates i detalls que no acaben de casar amb el relat que va explicar l’ex-cúpula de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ara fa dues setmanes al parlament.

Per exemple, la consellera avui ha dit que la denúncia d’abusos es va fer el maig del 2021, mentre que l’ex-cúpula ha explicat que va ser a l’octubre arran d’un escapoliment de dos dies. Martínez Bravo també ha dit que l’escola va detectar els abusos i va avisar els serveis socials, mentre que l’anterior equip assenyala que el que va detectar l’escola és la inestabilitat familiar que motiva l’ingrés al centre d’infants. Drets Socials diu que la consellera ha explicat les xifres a partir d’un informe jurídic que va encarregar ella mateixa.

L’ex-directora de la DGAIA desvincula la responsabilitat de la Generalitat en el cas de la menor violada: “No estava tutelada”

La menor va ingressar en un centre d’infants a petició dels pares el maig del 2021. En aquest centre, la menor hi feia unes quantes nits, les sortides es podien controlar més i els educadors provaven d’establir una relació de confiança. L’octubre del 2021, hi va haver un escapoliment. Va desaparèixer durant dos dies i quan va tornar, l’equip d’educadors socials va començar a explorar la jove i va detectar que tenia una relació amb un home que, presumptament, era molt més gran que ella. Finalment, la jove ho va confessar i, segons l’ex-cúpula de la DGAIA, es va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra.

La consellera ha explicat que l’actuació dels educadors socials va ser clau per a destapar la xarxa de pederàstia i que, malgrat les mancances, el sistema de protecció va destapar la xarxa.

Un cas “complex” i els errors detectats

Martínez Bravo ha considerat que el cas de la menor violada és “complex“. “La primera conclusió és que no hi ha un error concret ni una solució fàcil. És un cas molt complex amb moltes arestes i el sistema de protecció de la infància va funcionar el millor possible amb les eines que va tenir”, ha dit la consellera. Segons ella, cal fer una valoració profunda sobre què va fallar.

En la compareixença al parlament, la consellera ha explicat que, arran del cas, s’han detectat unes quantes disfuncions. Ha dit que hi va haver retards en els protocols d’abusos sexuals; que inicialment es va fer un treball de guarda, però que també es podria haver enviat a un centre especialitzat; que es va obrir un expedient de desemparament –quan es va escapolir–, però que no es va tancar i va caducar el juliol del 2024; i que va ser molt difícil tenir informació sobre la situació de desprotecció perquè no s’ha tingut accés a la informació dels Mossos i es desconeixia l’abast de la xarxa de pederàstia.

“Hem de posar tots els mitjans perquè això o torni a passar”, ha dit la consellera. Martínez Bravo ha explicat que la reestructuració de Drets Socials i la refundació de la DGAIA – ara anomenada Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, DGPPIA– està enfocada en aquest sentit. Així i tot, ha dit que la lluita contra els depredadors sexuals interpel·la a tothom. “No podem actuar de manera reactiva quan hi ha una víctima, cal passar a l’acció en la proactivitat, i ho fem amb la prevenció, més educació, acompanyar-los de millor manera, actuar i perseguir tot el submon de desarmats amb una efectivitat millor”, ha dit.

La consellera ha explicat que es farà una nova comissió mixta amb els Mossos d’Esquadra que inclou campanyes de sensibilització i l’ús de la intel·ligència artificial per a detectar casos com la de la menor violada a les xarxes socials, així com oferir recursos en línia com a canals de denúncia per als infants i adolescents. “La comissió mixta ha de convertir-se en un òrgan recurrent per a detectar els casos”, ha dit.

Mares sense la custòdia dels fills convoquen una manifestació contra la DGAIA

El Departament d’Educació restringirà encara més l’ús de mòbils als centres educatius, segons ha avançat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en declaracions a RAC-1. “Aniran en la línia de restringir més”, ha dit Illa. Divendres està previst que la consellera presenti les mesures que adoptarà el departament en el marc del Pla de Digitalització Responsable després que una comissió d’experts hagi avaluat les intencions inicials d’Educació. Fa uns mesos, Niubó va apostar per ampliar la prohibició del mòbil a l’aula a totes les etapes educatives, i restringir l’ús de pantalles a infantil.

Actualment, ja no es permet l’ús del mòbil a l’aula ni a infantil ni a primària però sí a secundària amb finalitats educatives. Educació vol anar més enllà i va demanar que s’avalués ampliar la prohibició també a l’ESO.

“Anticipo que les mesures aniran en línia restrictiva”, ha insistit Illa, que ha remarcat que ell és més “de llibre que de pantalla, i paper i llapis que teclat”. El president ha explicat que Niubó va traslladar les mesures que plantejaria aquest divendres durant la reunió del Consell Executiu de dimarts.

La llibreria Finestres ha denunciat un acte vandàlic que ha malmès una trentena de llibres sobre Palestina. En un comunicat explica que els fets –que han quedat enregistrats per les càmeres de seguretat– van passar ahir, quan un individu va atacar deliberadament la secció ‘Conflicte Israel-Palestina’. Concretament, quan ningú l’estava observant, es va atansar a la prestatgeria de llibres d’aquesta temàtica i va abocar un got de cafè sobre els títols dedicats a Palestina. Segons la llibreria, la prestatgeria conté prop d’un centenar d’obres –organitzades cronològicament– algunes en llengua original i d’altres traduïdes al català i al castellà.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Llibreria Finestres (@llibreria.finestres)

La secció específica sobre Palestina conté una vintena de títols sobre la seva història i present, a més d’una columna temàtica i un lineal amb obres més antigues. Segons Finestres, un total de 29 llibres, corresponents a set títols recents sobre la qüestió palestina, han quedat completament malmesos.

L’establiment denuncia uns fets que “no només considera com un acte de destrucció de patrimoni cultural”, sinó també com “un atemptat contra la veu del poble palestí i la llibertat d’expressió”. “Des de la Llibreria Finestres ens reafirmem en el nostre compromís amb el pensament crític, la pluralitat d’opinions i la defensa de la cultura com a espai de diàleg i resistència”, conclou.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, confia que Sumar acceptarà les condicions que la coalició valencianista ha posat damunt la taula per a continuar formant part del grup plurinacional al congrés espanyol. “Negociem un acord raonable, acceptable i en què tots ens puguem sentir còmodes”, ha dit.

Baldoví, que també és representant de Més –el partit majoritari dins Compromís–, ha insistit que calia una resposta de Sumar aquesta mateixa setmana. Per això, una delegació de Compromís s’ha desplaçat a Madrid, on continuen les converses.

Per mantenir-se dins el grup de Sumar, Compromís exigeix llibertat de vot, capacitat per a fer preguntes i interpel·lacions al govern espanyol en les sessions de control, i plena autonomia per a negociar directament amb l’executiu i altres grups parlamentaris els afers que afecten el País Valencià. També demana que el president espanyol, Pedro Sánchez, comparegui en la comissió d’investigació sobre la gota freda del 29 d’octubre.

Aquest darrer punt va ser l’origen de les discrepàncies, una volta Sumar va rebutjar el pla de treball presentat per Compromís per a la comissió. Arran d’això, Més va plantejar la sortida del grup plurinacional, proposta que no compartia Iniciativa –un altre dels partits integrants de Compromís, juntament amb Verds-Equo. Finalment, l’executiva de Compromís de dilluns passat va optar per allargar les negociacions durant aquesta setmana.

En aquest context, Baldoví ha explicat que les negociacions entre Compromís i Sumar comencen “avui mateix” i que haurien de tancar-se abans no acabi la setmana. Per tant, no preveu d’ampliar aquest termini.

Ha defensat que els dos diputats de Compromís al congrés espanyol –Àgueda Micó (Més) i Alberto Ibáñez (Iniciativa)– han de tenir “plena autonomia” per a prendre decisions dins el grup. “Si s’accepten les condicions –que són les mateixes que vaig tenir jo quan era al grup mixt o plural–, podrem arribar a un acord”, ha dit Baldoví, que fou portaveu de Compromís a la cambra baixa.

Quan li han preguntat si l’acord electoral amb Sumar ja preveia la singularització del vot, Baldoví ha respost que els diputats de Compromís ho havien fet unes quantes vegades, com ara, en la votació del consell de RTVE. Aquella sessió es va fer l’endemà de la gota freda del 29 d’octubre i, segons que ha dit, s’hauria hagut d’ajornar. Per aquest motiu, Micó i Ibáñez no van assistir al ple.

Amb tot, ha remarcat que Compromís no renunciava a la compareixença de Sánchez en la comissió d’investigació sobre la dana, si bé el seu pla de treball preveu diversos escenaris. En el que fa referència a la reconstrucció, ha dit, el president i els ministres “tenen molt a dir”.

Un enregistrament de l’ex-comissari espanyol José Manuel Villarejo, fet el 6 de novembre de 2012, revela novament que la cúpula del PP estava al corrent de l’operació Catalunya, la guerra bruta contra l’independentisme català, i hi participava activament. En una reunió, Villarejo explica a la presidenta del PP català aleshores, Alícia Sánchez-Camacho, els plans per a escampar informes policíacs falsos contra dirigents de CiU amb l’objectiu de frenar-ne l’ascens electoral. “Aquesta guerra que farem és perquè aquests paios [independentistes de CiU] no tinguin majoria absoluta”, li diu.

[VÍDEO] Sánchez-Camacho perd els estreps enmig de crits a la comissió de l’operació Catalunya

L’enregistrament, avançat pel diari El País, forma part de la documentació que l’ex-militant del PSOE Leire Díez va lliurar al partit i que posteriorment fou tramesa a la fiscalia espanyola. També és un dels documents aportats pel comissari Marcelino Martín Blas, ex-cap d’Afers Interns de la policia espanyola, per denunciar a la comissió d’investigació del congrés espanyol les maniobres il·legals de les clavegueres de l’estat.

La trobada entre Villarejo i Sánchez-Camacho va tenir lloc dinou dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per Artur Mas després de la negativa del govern espanyol a pactar un nou finançament. Aquells comicis van marcar l’inici del procés d’autodeterminació que portaria a la consulta del 9-N i al referèndum de l’1-O.

Villarejo revela en l’àudio que la reunió fou promoguda per María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP. “El fet que jo sigui aquí és perquè la María Dolores es refia de tu a mort”, li diu a Sánchez-Camacho. “La María Dolores és com si fos la meva germana”, li respon.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

L’ex-comissari assegura que, malgrat estar “al marge”, continua treballant per al Ministeri de l’Interior espanyol. “He treballat tota la vida per al partit. Ara treballo aquí, a Barcelona, vaig i vinc.” Així mateix, explica que el govern català ha comprat equips per a interceptar telèfons amb furgonetes dels Mossos equipades amb antenes. Sánchez-Camacho confirma que n’ha vista una a prop de casa seva, i Villarejo li demana que en prengui la matrícula. “Si els detectem, els detenim”, insisteix.

També diu que tenen infiltrats dins els partits independentistes, però que la vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría no ha volgut autoritzar escoltes telefòniques. “Nosaltres tenim gent a dins. No estem escoltant. És una estupidesa de la teva amiga, la petitona [Sáenz de Santamaría], que s’encarrega del CNI i que pensa que és una regla de joc de deu passos, i aquí n’hi ha un que fa cinc passos, es gira i et fot un tret a la nuca. Però, ara per ara, estem en procés, tenim en infiltrats que controlo jo”, explica.

El Departament de Drets Socials reconeix que entre el 2016 i el 2024 va pagar 167,5 milions d’euros que no haurien d’haver-se pagat perquè els destinataris no complien els requisits de les normatives. S’exposa en un nou informe de la Sindicatura de Comptes que identifica deficiències en els ajuts socials a partir de la mateixa comunicació del departament. Dels 167,5 milions d’euros que es reconeixen, 155,97 milions són en tràmit de reclamació, però hi ha almenys 7,17 milions que ja han prescrit i que no es poden reclamar legalment per l’antiguitat dels pagaments. Segons l’informe, aquests fets podrien ser constitutius d’una infracció de la llei de finances públiques de Catalunya.

La Sindicatura de Comptes considera que els pagaments indeguts no són fruit només d’errors puntuals, sinó que responen a problemes estructurals de transparència, governança i control intern al Departament de Drets Socials. Entre el 2016 i el 2024, els consellers de Drets Socials foren Dolors Bassa (ERC), Chakir El Homrani (ERC), Violant Cervera (Junts) i Carles Campuzano (ERC). D’ençà de l’agost del 2024, la consellera és Mònica Martínez Bravo (PSC).

L’anàlisi dels pagaments indeguts no és exhaustiu i no s’hi inclouen imports d’altres períodes que no s’han revisat. A més, la Sindicatura de Comptes avisa que podria ser que no es poguessin reclamar legalment més diners perquè també haurien prescrit. Per exemple, hi ha 32.647 expedients amb possibles pagaments indeguts pendents d’analitzar i 324 expedients amb possibles imports prescrits per valor d’1,75 milions d’euros.

Entre les causes principals dels pagaments indeguts, s’apunten incompatibilitats entre prestacions. Per exemple, el cobrament de la renda garantia de ciutadania i, alhora, de rendes del treball, que són incompatibles, o de la prestació per a joves ex-tutelats malgrat tenir ingressos de treball. A l’informe s’explicita que, només en el cas de joves ex-tutelats, es calcula que, entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022, s’han fet pagaments indeguts per valor de 4,70 milions d’euros, un 11,8% del total d’ordres de pagament d’aquest període.

Aquestes conductes són possibles, diu l’informe, perquè el Departament de Drets Socials no ha reclamat la regularització de copagaments obligats per part del beneficiari, com ara, la prestació del servei d’habitatge, en casos que sabia amb certesa que el beneficiari estava obligat a pagar.

L’informe també parla de manca de control efectiu en els pagaments, perquè no s’han comprovat de manera adequada els requisits que acrediten el dret a la prestació i no s’han promogut mesures correctores ni un seguiment sistemàtic per a detectar i evitar errors. A més, s’exposa clarament que les entitats col·laboradores que fan seguiment de les prestacions no estan prou supervisades, i que hi ha un risc de conflicte d’interès, especialment, quan també ofereixen serveis que condicionen el dret a la prestació.

L’informe també conclou que els sistemes d’informació del Departament de Drets Socials per a gestionar les prestacions econòmiques són dispersos i fragmentats, perquè les ajudes s’administren amb vuit aplicacions informàtiques diferents que estan externalitzades a quatre proveïdors. Fins i tot, una mateixa prestació es pot arribar a fragmentar en dues aplicacions separades. Un procediment que provoca dilacions de mesos en la tramitació de les prestacions. I a més, l’informe diu que aquestes aplicacions no compleixen els requisits de seguretat exigits per la normativa vigent.

Finalment, també apunta a la inacció que ha permès que pagaments indeguts prescriguin, cosa que impossibilita legalment que la Generalitat els pugui recuperar.

Responsabilitats judicials

Malgrat que la Sindicatura de Comptes no té poders per a determinar responsabilitats per tots aquests diners dilapidats, l’informe conclou que hi ha prou indicis per a considerar que aquests fets podrien ser perseguits administrativament o judicialment. En concret, considera que poden constituir una infracció de l’article 84 de la llei de finances públiques de Catalunya. D’una banda, perquè la Direcció General de Prestacions Socials ha ordenat pagaments sense haver comprovat que els beneficiaris complissin els requisits normatius per a percebre la prestació ni verificar que es donaven els requisits per a la liquidació de les obligacions i els pagaments.

A més, el fet d’haver deixat de liquidar drets de cobraments per aquests pagaments indeguts que ja han prescrit ha afectat les finances públiques. En aquests casos, la llei castiga els responsables de les infraccions amb l’obligació d’indemnitzar la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir en compte que els pagaments indeguts prescrits –com a mínim, 7,17 milions d’euros– ja representen un dany econòmic a la Generalitat que és irreparable, perquè no es poden reclamar legalment als beneficiaris.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim han reprès la recerca de Juan i Angelita, la parella desapareguda a la mar d’ençà de dissabte. Les tasques s’han intensificat amb la incorporació de robots submarins que rastregen les profunditats al voltant de la Dragonera, on dilluns va aparèixer l’embarcació a la deriva.

Des de primera hora del matí, mitjans aeris i aquàtics han tornat a mobilitzar-se des de la base del port Adriano, a Mallorca. La zona de recerca s’estén a la costa de Calvià i Andratx, amb la possibilitat d’ampliar-la cap a la serra de Tramuntana.

Una crida desesperada de la família

Els familiars de la parella han fet una crida pública a les xarxes socials, en què demanen ajuda per a localitzar-los. Confien que Juan i Angelita puguin ser vius en alguna cala o zona rocosa de difícil accés.

“Juan Herrera, ex-policia local de Calvià, és un pescador amb molta experiència en navegació, i l’Angelita és una excel·lent nedadora”, expliquen.

La parella va salpar dissabte a la tarda de Port Adriano i d’ençà d’aleshores se’n va perdre el rastre. La seva embarcació, una llanxa motora Sea Ray 270 Sundancer de vuit metres, anomenada Zaragall, fou localitzada dilluns a les 18.00, a una milla de la Dragonera, a la deriva i sense ningú a bord.

A dins, s’hi trobaven totes les pertinences personals, sense indicis de robatori ni de violència. L’embarcació no era fondejada, cosa que fa pensar que va ser arrossegada pel corrent o que hi hagué una emergència sobtada.

L’empresari i ex-col·laborador del govern dels EUA Elon Musk ha escrit que lamentava “alguns dels missatges” que va publicar la setmana passada a X contra el president dels Estats Units, Donald Trump, un enfrontament públic que va escalar molt de pressa amb retrets i acusacions creuades. “Em saben greu alguns dels meus missatges sobre el president Donald Trump de la setmana passada. Van anar massa lluny”, ha escrit Musk en un missatge breu.

I regret some of my posts about President @realDonaldTrump last week. They went too far.

— Elon Musk (@elonmusk) June 11, 2025

 

La picabaralla es va encendre quan el conseller delegat de Tesla i SpaceX va criticar durament una proposta de llei presentada per Trump, que va qualificar de “abominació”. Arran d’això, es van intercanviar acusacions, i Musk va arribar a vincular Trump amb els delictes de l’explotador sexual de menors Jeffrey Epstein. Un missatge que va acabar esborrant.

Després d’això, Trump va dir que la seva relació amb Musk s’havia trencat i que no tenia cap intenció de refer-la. Musk havia estat, fins fa poc, un dels seus aliats i assessors més íntims.

Trump amenaça Musk amb “conseqüències molt greus” si finança candidats del Partit Demòcrata

La circulació de trens ha estat interrompuda a les línies R2 Sud, R14, R15, R16 i R17 entre Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) arran d’un atropellament en un punt de pas no autoritzat situat entre les estacions de Cubelles i Vilanova i la Geltrú.

Poc abans de les 12.30 ha quedat restablerta. En un primer moment, s’havia reprès la circulació per via única entre Vilanova i la Geltrú i Cunit i per les dues vies a la resta de la línia, per posteriorment recuperar-se en el seu conjunt.

Segons que ha informat RENFE, tot i que inicialment els trens acumulaven retards, finalment s’ha decidit de tallar completament la circulació entre aquests dos punts.

El jutjat de primera instància 10 de Madrid ha ordenat l’embargament de tots els béns de Manuel March, nét del fundador de la Banca March, per no haver pagat la quantitat a què va ser condemnat fa més d’un any: gairebé tres milions d’euros. La xifra ara ja puja a 3,5 milions si s’hi sumen les despeses judicials i els interessos.

Amb el nou decret d’embargament, es bloquen totes les seves participacions en fons d’inversió i empreses, comptes bancaris a l’estat espanyol i en més països, i també els seus béns immobles.

Els fets es remunten a l’estiu del 2019, quan Manuel March va posar a la venda una finca situada als afores de Valldemossa (Mallorca), que havia estat propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i on s’havia allotjat l’emperadriu Sissí durant una visita a l’illa. A finals del 2021, March va acordar la venda de la finca per vuit milions d’euros a la societat Son Galceran S.L., de la qual va arribar a cobrar 2,4 milions corresponents als contractes d’arres i compra-venda.

Tanmateix, la venda no es va culminar perquè March va acabar venent la finca a un altre comprador per dotze milions d’euros. Malgrat això, no va retornar els 2,4 milions al primer comprador i va donar per resolt el contracte de manera unilateral.

El 4 d’abril de 2024, el jutjat de Madrid el va condemnar a retornar els 2,4 milions més 300.000 euros en concepte d’indemnització per danys i perjudicis, tal com s’havia pactat al contracte. També s’hi afegien despeses i interessos.

Tot i que March va recórrer contra la sentència, la part perjudicada en va reclamar l’execució provisional. Així, el jutjat li va donar vint dies per a pagar 2,7 milions d’euros o, si no, es procediria a l’embargament dels seus béns. La magistrada va advertir que la resolució era ferma i que no admetia recurs, però March no va fer efectiu el pagament.

L’embargament decretat inicialment no ha estat suficient per a cobrir el deute, i per això ara s’ha decidit d’ampliar-lo. En la sentència, la jutgessa recollia que no s’havia obtingut cap explicació “ni ferma, ni coherent, ni creïble” sobre el motiu pel qual el marit de March havia dit que era hospitalitzat per a evitar la signatura de l’operació.

“No es pot considerar que la manca de signatura fos imputable a una absència de voluntat de compra de la part demandant, que ja havia avançat més de dos milions d’euros com a senyal inequívoc del seu interès”, deia la resolució.

La jutgessa subratllava que l’únic interès acreditat a frustrar la venda inicial era el del venedor, que aconseguia un guany més elevat venent la finca a un tercer.

El president de Vox, Santiago Abascal, va participar ahir en una trobada del grup ultradretà Patriots al Parlament Europeu. L’acte, organitzat pel Rassemblement National, es va fer a Mormant-sur-Vernisson (Loiret) amb el nom de “Festa de la victòria” per a commemorar el primer aniversari de les eleccions europees, en què el grup es va convertir en la tercera força a la cambra.

Ara, el dirigent espanyol va ser el centre d’atenció quan va provar de fer una part del discurs en un francès macarrònic. Més enllà de les burles a les xarxes socials, les paraules d’Abascal també van incomodar Le Pen, que no va poder evitar de fer una ganyota.

“Estic segur que ja la coneixeu. No cal repetir-ho. Cada dia que passa és un dia menys perquè Marine Le Pen esdevingui presidenta de la república”, va provar de dir Abascal. “Marine serà presidenta de França! No ho podran impedir”, va afegir.

Ja han començat els exàmens de la selectivitat 2025 a Catalunya. Cada prova dura una hora i mitja, i els resultats es valoren sobre catorze punts. Tot i que encara no se n’han publicat totes les correccions, anirem actualitzant i ampliant aquesta informació a mesura que es facin els exàmens i se’n publiquin les solucions.

Com és el nou model d’exàmens de la selectivitat? Proves de les PAU per a estudiar

Ací teniu els exàmens i les correccions, matèria per matèria, de la selectivitat 2025.

Dimecres 11 de juny 

• Llengua castellana i literatura: Examen | Correcció
• Llengua estrangera
  • Anglès: Examen | Correcció
  • Francès: Examen | Correcció
  • Italià: Examen | Correcció
  • Alemany: Examen | Correcció
• Cor i tècnica vocal: Examen | Correcció
• Física: Examen | Correcció
• Fonaments artístics: Examen | Correcció
• Geografia: Examen | Correcció
• Geologia i ciències ambientals: Examen | Correcció
• Literatura dramàtica: Examen | Correcció

Dijous 12 de juny 

• Història: Examen | Correcció
• Història de la filosofia: Examen | Correcció
• Anàlisi musical: Examen | Correcció
• Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i al disseny: Examen | Correcció
• Ciències generals: Examen | Correcció
• Llengua i cultura llatines: Examen | Correcció
• Matemàtiques: Examen | Correcció
• Dibuix tècnic: Examen | Correcció
• Història de l’art: Examen | Correcció
• Història de la música i de la dansa: Examen | Correcció
• Literatura castellana: Examen | Correcció
• Química: Examen | Correcció
• Tècniques d’expressió gràfico-plàstica: Examen | Correcció

Divendres 13 de juny 

• Llengua catalana i literatura: Examen | Correcció
• Arts escèniques: Examen | Correcció
• Dibuix artístic: Examen | Correcció
• Llengua i cultura gregues: Examen | Correcció
• Matemàtiques aplicades a les ciències socials: Examen | Correcció
• Moviments culturals i artístics: Examen | Correcció
• Biologia: Examen | Correcció
• Disseny: Examen | Correcció
• Funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci: Examen | Correcció
• Literatura catalana: Examen | Correcció
• Tecnologia i enginyeria: Examen | Correcció

[EN DIRECTE] Comencen les PAU 2025 a Catalunya

Comencen les proves d’accés a la universitat (PAU) 2025 a Catalunya. Més de 44.200 estudiants matriculats s’examinen dels exàmens de selectivitat durant tres dies: avui, dimecres 11 de juny, demà, dijous 12 de juny i divendres 13 de juny.

Avui, és el torn de llengua castellana i literatura i llengua estrangera al matí, com a matèries obligatòries, i a la tarda de les optatives de cor i tècnica vocal, física, fonaments artístics, geografia, geologia i ciències ambientals i literatura dramàtica.

Enguany, hi haurà algunes novetats als exàmens de les PAU respecte dels anys anteriors. Per exemple, serà un model únic i no s’hi podrà descartar temari. És a dir, en lloc d’haver-hi dos exàmens, com fins ara, hi haurà un únic model, tot i que, dins la prova, sí que hi haurà exercicis opcionals.

Tot seguit us oferim tota la informació de les PAU 2025 en directe.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La batllessa de Los Angeles, Karen Bass, ha decretat un confinament nocturn al centre de la ciutat arran de les protestes contra les batudes migratòries del govern de Donald Trump. La mesura serà vigent entre les vuit del vespre i les sis del matí, hora local.

L’ordre arriba enmig d’un enfrontament institucional pel desplegament de la Guàrdia Nacional, que el president dels Estats Units ha ordenat malgrat l’oposició del governador. La zona afectada pel confinament nocturn comprèn 2,59 quilòmetres quadrats dins una ciutat que en té més de 1.300.

El cap del Departament de Policia de Los Angeles, Jim McDonnell, ha remarcat que qualsevol persona no exempta que romangui dins la zona durant el confinament nocturn serà detinguda. En són exclosos els residents, els sense-sostre, els serveis mèdics i d’emergència, les forces de seguretat i els mitjans acreditats.

Segons McDonnell, la mesura és necessària “per a protegir vides i salvaguardar propietats”, arran dels aldarulls, que, ha dit, no han deixat de créixer. També ha informat d’una escalada de detencions aquests darrers dies: avui n’hi ha hagudes 197; ahir, 114; abans-d’ahir, 40, i dissabte, 27.

“Blocar autopistes i carrers, desobeir ordres de dispersió o interferir en les operacions de seguretat pública és perillós, il·legal i no serà tolerat”, ha avisat McDonnell.

La Comissió Europea no ha tingut cap més remei que reconèixer que la llei d’amnistia és compatible amb el dret europeu. I no tan sols en termes generals, sinó també en aspectes concrets, que tant els partits de la dreta i l’extrema dreta espanyola com els jutges rebels havien qüestionat amb més vehemència: que l’amnistia s’apliqui als condemnats i als perseguits i acusats dels delictes de malversació i, també, de terrorisme. Així consta en les al·legacions que ha presentat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en els diversos procediments oberts per tribunals espanyols que qüestionen l’encaix de l’amnistia en el dret comunitari. La Comissió no solament ha afirmat que l’amnistia dels acusats de malversació o d’irregularitats comptables en relació amb el Primer d’Octubre no afecta els interessos financers de la Unió Europea, sinó que també afirma rotundament que l’amnistia dels acusats de terrorisme no contravé el dret europeu.

La resposta de la Comissió Europea a les preguntes que va formular l’Audiència espanyola al TJUE sobre la compatibilitat de l’amnistia als tretze membres dels CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes és contundent, segons les fonts jurídiques consultades per VilaWeb.

L’Audiència espanyola va enviar nou qüestions al TJUE, el setembre de l’any passat, quan es va negar a amnistiar, d’entrada, els acusats de l’operació Judes. Demanava si era compatible amb el dret de la Unió el fet que una llei estatal, com la d’amnistia, extingís la responsabilitat penal a acusats de fets que encaixarien en les accions descrites com a terrorisme en la directiva europea; i qüestionava que es pogués distingir entre delictes de terrorisme que causen vulneracions de drets fonamentals i uns altres que no en causen.

I feia encara més preguntes: com ara si, tenint en compte que la llei d’amnistia eximeix de responsabilitat penal actes descrits en la directiva antiterrorista, es compleix el principi de cooperació lleial consagrat en el tractat de la UE, o si respecta el principi d’igualtat; o si és compatible amb allò que disposen els tractats de la UE sobre la unitat territorial l’amnistia de persones acusades d’actes tipificats com a terrorisme que pretenien la segregació d’una part d’un estat membre.

Doncs bé, la Comissió ha respost que ni l’amnistia dels delictes de terrorisme per si mateixa, ni tampoc la dels qui –en paraules del tribunal espanyol– “pretenien la secessió de Catalunya i que organitzaven accions de naturalesa terrorista” no s’oposen pas al dret europeu. I tampoc no troba que la llei, en general, sigui incompatible amb el dret de la Unió.

Perquè hi ha un bloc de les al·legacions en què la Comissió respon a les preguntes més genèriques que exposava l’Audiència espanyola, sobre el respecte al principi d’igualtat i al de seguretat jurídica pel fet que la llei amnistiï un grup de persones de delictes pels quals unes altres persones sí que són perseguides penalment. Segons el contingut del document a què ha tingut accés VilaWeb, la Comissió Europea critica el fet que la llei no fos aprovada per una majoria més folgada a les corts espanyoles, tal com recomanava la Comissió de Venècia en l’informe que va publicar el març de l’any passat (un informe que, d’altra banda, no negava tampoc la possibilitat d’amnistiar persones acusades de terrorisme).

La Comissió conclou que la llei podria afectar el dret de la UE si fos massa vaga i àmplia, massa poc definida sobre els qui n’han de ser beneficiaris, perquè aleshores la normativa europea i el dret d’igualtat que protegeix serien vulnerats. És a dir, segons la Comissió –i segons la jurisprudència recent del TJUE– han de ser els tribunals estatals els qui han de dir si una llei d’amnistia respecta els principis de l’estat de dret. I és això que ha començat a fer el Tribunal Constitucional espanyol amb la deliberació dels recursos d’inconstitucionalitat que li han arribat contra la llei i que resoldrà la setmana de Sant Joan.

Són unes consideracions que la Comissió també ha fet en les al·legacions presentades en els altres dos grans procediments pre-judicials sobre l’amnistia: per una banda, el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestionava que s’apliqués al diputat d’ERC Josep Maria Jové i a l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, acusats de malversació per l’1-O; i, per una altra, el del Tribunal de Comptes, que prova d’impedir l’amnistia a una trentena d’ex-alts càrrecs del govern (inclosos els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més d’Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell) per l’organització de l’1-O i les tasques d’internacionalització del procés.

En totes aquestes causes, la posició de la Comissió és la mateixa, segons que ha comprovat VilaWeb: políticament, ha estat mal gestionada, però jurídicament (que és allò que demanen els tribunals i que haurà d’acabar resolent el TJUE) no és pas contrària al dret de la UE.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha venut l’ampliació de l’aeroport de Barcelona com un dels plats forts del seu mandat. Illa el presenta com un pas més de l’operació perquè Catalunya pugui “recuperar el seu lideratge a Espanya” després del procés. El president insisteix en el discurs de tornar a “posar Catalunya en marxa” i diu que, per a aconseguir-ho, Catalunya ha de desblocar projectes importants que en molts casos havien estat ajornats. En aquesta llista, hi inclou les infrastructures per a sobreviure a les sequeres, un nou impuls de les energies renovables i una modernització de l’administració, per exemple. Tanmateix, malgrat la bandera d’un tarannà dialogant i de cercar pactes, ahir va presentar l’ampliació sense tenir travat, abans, cap més suport que el d’AENA, presidida pel socialista Maurici Lucena.

Tots els detalls sobre el projecte per a ampliar l’aeroport de Barcelona

L’equilibri per a un govern tan minoritari com l’actual és més delicat que no aparenta, però, ara com ara, no sembla que Illa l’hagi de perdre. Sona contradictori, però no ho és. Els seus socis de govern, Esquerra Republicana i els Comuns, s’oposen a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona tal com ahir es va presentar. Els primers, per una qüestió essencialment de sobirania i de governança –que es preveu inalterada–, i els segons, més aviat per la qüestió ambiental, que creuen que en sortirà perjudicada. Tots dos han criticat amb duresa l’acord que el president ha segellat amb el Ministeri de Transports espanyol i amb AENA, cosa que bé podria fer trontollar un govern fràgil, en minoria i sense pressupost, però no: ni els uns ni els altres no volen fer baixar la sang a l’estany de la Ricarda.

La secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, sosté que el seu partit no pot estar d’acord amb la proposta d’ampliació perquè no altera el poder que hi té la part espanyola mitjançant AENA. “El president Illa ha explicat que no tenim un aeroport de primera però s’ha oblidat d’explicar per què: perquè AENA ha pres decisions estratègiques que ens han deixat un aeroport que no respon a les necessitats dels catalans”, va dir ahir. Els republicans consideren que el centralisme ha convertit Barcelona en una infrastructura de baix cost, perquè els inversors i accionistes han decidit que calia prioritzar l’aeroport de Madrid. “Al govern li falta ambició nacional”, en paraules d’Alamany. Però, a tot estirar, la pitjor cosa que pot passar és que la legislatura “es compliqui” una mica.

Els Comuns diuen que faran tant com calgui per a fer descarrilar el projecte. El portaveu al parlament, David Cid, digué ahir: “Tenim davant una molt mala notícia. No podem fer res més que rebutjar aquesta proposta. El president parlava de la Catalunya del segle XXI: doncs aquesta és una proposta del segle XX.” Consideren que l’acord d’Illa amb AENA no fa concessions i que hi ha hagut “una operació de maquillatge” respecte de la proposta anterior, perquè afecta els espais naturals protegits. Amb la premissa d’assolir més vols intercontinentals, els Comuns creuen que l’ampliació servirà, en realitat, perquè vinguin vint milions de turistes més, i que això empitjoraria la crisi de l’habitatge. El ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, també ha dit que s’hi oposava per les mateixes raons i ha demanat una reunió amb el seu homòleg de Transports, Óscar Puente, però no ha fet anar la disputa més enllà.

Tot amb tot, ni la posició d’Esquerra ni la dels Comuns no s’ha d’interpretar com una línia vermella. La posició dels republicans és que, en aquests moments, han d’arrossegar els tres governs del PSC –a la Generalitat, a Barcelona i a Madrid– cap a posicions més pròximes a les dels republicans. Els Comuns, per una altra banda, no volen fer ultimàtums: estan convençuts que Brussel·les farà miques el projecte d’ampliació perquè no compleix els objectius ambientals. La Comissió Europea diu que aquesta mena d’infrastructures tan sols poden afectar terrenys inclosos a la xarxa protegida Natura 2000 si no hi ha alternativa, i els Comuns consideren que n’hi ha, perquè, en el mateix document del govern, se’n descarten algunes –malgrat que totes les que s’hi fan explícites impliquen afectacions naturals. El govern és optimista amb el calendari i creu que el 2030 ja podrà començar l’execució del projecte, però la proposta encara ha de superar una llarga travessia burocràtica.

En el camp independentista, el discurs es va decantant cap a la qüestió gairebé monotemàtica de la governança, fins i tot per a Junts, un espai que fins ara s’havia mostrat prou alineat amb la posició dels socialistes. La portaveu al parlament, Mònica Sales, va dir també que “l’ampliació que cal és el traspàs integral”, canviant el prisma del debat i evitant de pronunciar-se sobre el contingut de l’acord. “L’estat espanyol, a través d’AENA, només concep el Prat com una terminal secundària de Barajas, com si fos la seva T5, simplement una extensió perifèrica. Si Catalunya no té la titularitat o la gestió, l’estat espanyol farà que l’aeroport del Prat continuï sent subsidiari i una terminal satèl·lit de Madrid”, va dir.

Malgrat que el govern no trontolli, la manera com Illa ha gestionat l’anunci de l’acord ha causat malestar. La proposta es va fer pública en un acte oficial i, segons que se’n va queixar Junts, el principal partit de l’oposició –al parlament i a l’Ajuntament de Barcelona– no n’havia estat informat prèviament. La batllessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, dels Comuns, també es va lamentar en la seva compareixença que la proposta acordada amb AENA no hagués estat acordada amb el seu municipi. “És un projecte que jo com a alcaldessa no tinc i només puc valorar gràcies a allò que han anat publicant els mitjans de comunicació”, va dir.

El president no perd l’equilibri, però la manera com s’ha elaborat la proposta d’ampliació és un bon retrat del moment polític. Allò que ha presentat com una proposta “sòlida, consensuada i definitiva” té, tan sols, el suport explícit de les estructures que controlen els socialistes: el govern de la Generalitat, és clar, i el de Barcelona, i l’espanyol –més cridaner encara el patró veient-hi l’oposició de Sumar, mal que sigui simbòlica– i, fins i tot, AENA. Novament, la situació fa pensar en un empat a zero: l’oposició no té prou força per a posar entrebancs seriosos a Illa, però, més enllà del suport del sector empresarial, el president tampoc no reïx a construir el consens de gran abast de què presumeix: serà un èxit o un fracàs concentrat en el govern, si és que mai arriba a enlairar-se de debò.

“És un pas enrere de país”: l’oposició a l’ampliació de l’aeroport fa aixecar la veu a partits, entitats i ajuntaments